El periodista argentí Hugo Soriani ha presentat el seu llibre Los días eran así. La cárcel, la política, el periodismo, el fútbol y el rock contados desde la última página acompanyat per un nodrit grup d'excompanys de lluita, de periodistes argentins i catalans, i de seguidors de la seva trajectòria com a fundador i editor general del prestigiós rotatiu argentí Pàgina/12.
Hugo Soriani, periodista autor de ‘Los días eran así’: 'Avui a l’Argentina hem retrocedit'
Los días eran así aborda aquells temes que han mogut a Hugo Soriani, vivències d'una època en una Argentina marcada per sempre per l'enorme cicatriu deixada per la Dictadura cívico-militar del 1976 al 1983. "És un llibre que reuneix valors universals imprescindible per armar-nos contra els enemics de la memòria", ha afirmat el periodista Héctor Barbotta, vingut expressament de Màlaga i que, al costat d'Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, ha acompanyat Soriani en la presentació.
Mai ens vam estimar tant
Esperonat per aquest inesperat retrobament a Casa Amèrica Catalunya amb antics camarades amb els quals va compartir bona part dels seus 9 anys a la presó, Soriani ha accentuat la seva intervenció en Nunca nos quisimos tanto, els capítols dedicats a l’experiència carcerària en centres de reclusió tan temibles com el de Rawson, a la Patagònia argentina.
"Hi ha sensacions que només es viuen en els moments més terribles", ha explicat Soriani qui ha admès la seva "nostàlgia per aquells sentiments d'amor profund i solidaritat que mai vaig tornar a tenir estant en llibertat". Per això, el seu llibre és "un homenatge a una generació a la qual la Dictadura va intentar liquidar per imposar el seu model de societat capitalista. Una generació que més enllà dels errors comesos va fer un país més just ".
"La Dictadura és la gran culpable de la tragèdia, del genocidi argentí. Va atacar a una societat en el seu conjunt, per això parlo de terrorisme d'Estat", ha subratllat.
Retrocés
"Avui a l’Argentina hem retrocedit, un altre cop hi ha desapareguts. Revalidem els nostres principis i seguim compromesos en la consecució de la Memòria, la Veritat i la Justícia", ha proclamat Soriani, qui ha dedicat un emotiu record al jurista Carlos Slepoy, advocat impulsor de l'acusació popular contra el dictador Videla i de la querella argentina contra les víctimes del franquisme a Espanya, i Premi Joan Alsina de Drets Humans al 2009, mort ara fa 7 mesos.
En un to més distès, Soriani, seguidor incondicional de River Plate, ha reconegut que "si hagués sabut tocar la guitarra, la Revolució hauria perdut a un militant". Preguntat pel públic, també s'ha referit a la crisi de la premsa escrita: "El fantasma digital és la tomba dels diaris", ha manifestat.
Una actuació sorpresa de la cantant de tangos Sandra Rehder i un missatge audiovisual d'Estela Carlotto, presidenta d'Abuelas de Plaza de Mayo, han arrodonit una vetllada inoblidable per a un protagonista excepcional.