Amb motiu del 13è Festival de Cinema Independent de Barcelona, el cineasta cubà Humberto Solás ha presentat a Casa Amèrica Catalunya una de les seves pel·lícules més significatives, “Miel para Oshun”. El film narra la història de Roberto, un personatge que es va exiliar de Cuba i que després de 32 anys torna al seu país. Humberto Solás, precursor de l’anomenat “cinema pobre”, és un director compromès que s'ha convertit en un referent del cinema independent de factura llatinoamericana.
15/11/2006 / Barcelona
Humberto Solás, cineasta cubà: “El “cinema pobre” és un cinema de llibertat”
Amb motiu del 13è Festival de Cinema Independent de Barcelona, el cineasta cubà Humberto Solás ha presentat a Casa Amèrica Catalunya una de les seves pel·lícules més significatives, “Miel para Oshun”. El film narra la història de Roberto, un personatge que es va exiliar de Cuba i que després de 32 anys torna al seu país. Humberto Solás, precursor de l’anomenat “cinema pobre”, és un director compromès que s'ha convertit en un referent del cinema independent de factura llatinoamericana.Com aborda el tema de l'exili a “Miel para Oshun”? L'exili és un problema universal i en el cas cubà es matisa. La pel·lícula parla sobre la diàspora cubana, no s'entreté en establir enjudiciaments si no que es tracta d'un cant al diàleg i no al prejudici.Què és per a vostè el “cinema pobre”? El cinema anterior era elitista, al qual només podien accedir uns pocs privilegiats. En canvi, en l'actualitat, amb el cinema digital qualsevol jove pot realitzar la seva pròpia visió de la realitat. Jo he descobert que amb cada desaparició d'una institució, amb cada centau o productor de menys, el meu cinema guanyava en llibertat. El cinema pobre és un cinema de llibertat.Es podria considerar part de la seva obra com un document social?Jo realitzo un cinema que està vinculat a la inventiva i no busco tant l'objectivitat d'un documental. Si analitzem la meva trajectòria crec que no se m'ha escapat cap part de la història cubana. He explicat des de la fundació de la nació cubana fins a l'actualitat. Jo pertanyo a un cinema històric arrelat a la realitat, a l'herència mediterrània. Es podria dir que és un cinema realista. M'interessa la passió individual però sempre amb una profunda interacció amb el moment històric. Com veu el futur de Cuba després de la malaltia de Fidel Castro?És un futur imprevisible, ho ha estat anteriorment i ho segueix sent a l'actualitat. No m'agradaria prendre la postura d'un profeta perquè el meu deure és realitzar cinema i encoratjar d'alguna manera perquè es torni a realitzar a Cuba les 15 produccions anuals que es realitzaven als anys vuitanta. El meu desig és deixar un llegat en forma de cinema, de manera que quan vinguin altres generacions tinguin al seu abast la meva veritat sobre els esdeveniments històrics de Cuba.
