Casa America Catalunya

Com aborda el tema de l'exili en “Miel para Oshun”? L'exili és un problema universal, en el cas cubà es matisa. La pel·lícula parla sobre la diàspora cubana, no s'entreté a establir enjudiciaments si no que es tracta d'un cant al diàleg i no al prejudici.Què és per a vostè el “cinema pobre”? El cinema anterior era elitista, només podien accedir uns pocs privilegiats, en canvi, en l'actualitat, amb el cinema digital qualsevol jove pot realitzar la seva pròpia visió de la realitat. Jo he descobert que amb cada desaparició d'una institució, amb cada centau o productor menys, el meu cinema guanyava en llibertat. El cinema pobre és un cinema de llibertat.Es podria considerar part de la seva obra com un document social?Jo realitzo un cinema que està vinculat a la inventiva i no busco tant l'objectivitat d'un documental. Si analizamos la meva trajectòria crec que no se m'ha escapat cap part de la història cubana. He explicat des de la fundació de la nació cubana fins a l'actualitat. Jo pertanyo a un cinema històric arrelat a la realitat, a l'herència mediterrània Es podria dir que és un cinema realista. M'interessa la passió individual però sempre amb una profunda interacció amb el moment històric. Com veu el futur de Cuba després de la malaltia de Fidel Castro?És un futur imprevisible, ho ha estat anteriorment i ho segueix sent en l'actualitat. No m'agradaria prendre la postura d'un profeta perquè el meu deure és realitzar cinema i encoratjar d'alguna manera perquè es torni a realitzar a Cuba les 15 produccions anuals que es realitzaven en els anys vuitanta. El meu desig és deixar un llegat en forma de cinema, de manera que quan vinguin altres generacions tinguin al seu abast la meva veritat sobre els esdeveniments històrics de Cuba.