Casa America Catalunya

Imatge de l'exposició Ausencias: Eduardo Raúl Germano, primer per la dreta, al costat dels seus germans Gustavo, Guillermo i Diego.

Comunicat de la família Germano:

La familia Germano vol informar que les restes d'Eduardo Raúl Germano, detingut desaparegut a Rosario el 17 de desembre del 1976, han estat identificades per l’Equip Argentí d’Antropologia Forense (EAAF).
Les restes d'Eduardo van ser localitzades en una de les 123 tombes exhumades per l’EAAF l’any 2011 al cementiri de La Pietat de Rosario, on es van fer enterraments d'assassinats en falsos enfrontaments fabricats pels agents de la dictadura argentina.

Després de 38 anys de lluita per la veritat, aquesta es fa present de forma incontestable.

Hem passat per moltes situacions al llarg d'aquests anys, però sempre vam tenir clar que no volíem venjança, que buscàvem veritat i justícia, i el camí era la memòria i la lluita.

El nostre pare Felipe va morir el 2002. El nostre germà Guillermo el 2009 i la nostra mare, Carmen el 2012. Els tres van lluitar fins al final dels seus dies per saber la veritat, per exigir justícia. No podran veure l'acte de lliurament, però les restes de tots ells descansaran juntes. Per fi el nostre germà torna a casa.

Volem agrair a tots els organismes de drets humans, institucions, als nostres amics i familiars i els d'altres víctimes, i a la societat que ens ha acompanyat al llarg d'aquestes dècades.

Volem agrair als que van estar des del principi, als que s’hi van sumar després i als que es sumin a partir d'ara.

Volem agrair a AFADER, a HIJOS Regional Paraná, al Registre Únic de la Veritat i la Subsecretaria de DDHH d'Entre Ríos, a la nostra advocada Nadia Shujman, a tot l'equip de l’EAAF dirigit per Miguel Nievas, a jutges i fiscals, a la societat argentina que dóna suport a les polítiques d'estat en matèria de Drets Humans, que han reforçat i consolidat la lluita dels familiars i els organismes de drets humans de tants anys.

Volem també instar els familiars que no s'han fet les mostres d'ADN a que ho facin, perquè és possible saber la veritat gràcies a la feina de molta gent capaç i compromesa que duu endavant la recerca.

Finalment volem informar que hem sol·licitat al jutjat que porta la causa el lliurament de les restes del nostre germà per al dia 17 de desembre, quan es compleixen 38 anys des que va ser arrabassat de les nostres vides. Aquest mateix dia seran traslladades a Paraná on seran enterrades el dia 18, al costat de Felipe, Carmen i Guillermo, 38 anys després que el terrorisme d'estat frustrés aquella trobada amb els pares.

Eduardo Raúl Germano va néixer el 20 de febrer de 1958 a Villaguay (Entre Ríos). Amb setze anys va ser elegit president del Centre d'Estudiants del Col·legi La Salle de Paraná (Entre Ríos) i va començar a militar a Montoneros.

Al juliol de 1976 és detingut/desaparegut durant nou dies al centre clandestí de detenció (CCD) de l'Esquadró de Comunicacions de l'Exèrcit a la ciutat de Paraná. Un cop en llibertat es trasllada a la ciutat de Rosario, on viu clandestinament.

Eduardo, el Mencho, de 18 anys d'edat, va ser detingut i desaparegut a Rosario, el dia 17 de desembre de 1976, un dia abans d'una trobada prevista amb els nostres pares.

Aquesta nit la Carmen va somiar que al seu fill l'empenyien per unes escales. Anys després sabríem que va ser torturat al centre clandestí de detenció, tortura i extermini que funcionava en els soterranis de la Prefectura de Policia de Rosario conegut com El Pozo, en instal·lacions del Servei d'Informacions de la Unitat Regional II.

En els primers dies del 1977 vam rebre una carta anònima, tramesa possiblement per un company de militància, en la qual deia "lamentem comunicar-li que el seu fill Eduardo Daniel (sic) Germano va ser detingut el dia 17 i possiblement assassinat el dia 26".

Sobre aquesta base el nostre germà Guillermo va viatjar a Rosario al 1982, amb 18 anys, i investigant en les hemeroteques va trobar un comunicat publicat al diari La Capital, el 28/12/76, que donava compte d'un "atemptat frustrat":

"Personal dependent de la Prefectura 211 -deia l'exèrcit a través de La Capital- que realitzava un patrullatge a la zona de Fisherton, va observar una parella que portava un paquet de regulars dimensions i en actitud sospitosa es mantenien a prop de l'estació transformadora d'energia elèctrica instal·lada en la intersecció de i Boulevard Argentí i Colombres..."; "...van intentar escapolir-se cobrint-se amb trets de foc, sent abatuts i produint-se la detonació d'una càrrega explosiva que transportaven".

Es tractava d'una "opereta" –així ho anomenaven els repressors-, que consistia en forjar un enfrontament per blanquejar i assassinar als que no podien recuperar de la tortura. Eduardo va ser assassinat juntament amb Maria Cristina Cayetana Pagnanelli. Els seus cossos van ser volats amb explosius al costat de l'estació transformadora d'energia al barri de Fisherton. L'operatiu va estar dirigit pel propi Agustín Feced, cap del Servei d'Informacions de la Unitat Regional II.

Mitjançant un estudi realitzat per un equip de Museu de la Memòria de Rosario dirigit per Marcela Valdata, el qual incloïa el creuament de dades de l'Arxiu General de la Província de Santa Fe sobre la troballa de cadàvers, es va poder determinar que, molt probablement, el cos d'Eduardo va ser portat per personal policial d'un destacament proper a Fisherton al Cementiri de La Pietat el dia 4 de gener de 1977 i enterrat en una tomba com a NN.

La sol·licitud d'exhumació d'aquesta tomba va ser incorporada a la causa sobre les exhumacions per la nostra advocada perquè s'inclogués en la excavacions realitzades a finals de 2011.

La causa sobre els enterraments de persones assassinades per la dictadura en el Cementiri de La Pietat es va iniciar el 1984 i va estar paralitzada per les lleis d'impunitat (Obediència Deguda i Punt Final) fins a la seva derogació durant la presidència de Néstor Kirchner.

Carmen i Guillermo es van presentar com a querellants en la causa Feced l’any 2004.

Gustavo Germano i família
Diego Germano i família