A Mèxic l'expansió de la pandèmia del coronavirus tampoc aconsegueix frenar els episodis de violència quotidiana. Un dels col·lectius més afectats és el dels periodistes i algunes zones de país s'han convertit en escenari de guerra oberta contra els informadors. L'última víctima ha estat la periodista María Elena Ferral, qui amb anterioritat havia denunciat amenaces de mort per part d'un destacat polític de l'estat de Veracruz. L'assassinat de la reportera del Diari de Xalapa, cosida a trets al carrer, ha aixecat una onada d'indignació ciutadana.
01/04/2020 / Barcelona
Indignació a Mèxic per l'assassinat a Veracruz de la periodista María Elena Ferral
La periodista María Elena Ferral, de 50 anys, va ser assassinada el 30 de març a Veracruz, quan caminava pel carrer i va rebre diversos impactes de bala d’un home des d’una motocicleta, segons van informar diversos mitjans locals, entre els quals el Diario de Xalapa, pel qual escrivia la víctima. El crim s’afegeix a la llarga llista d’atemptats contra la llibertat d’expressió a Mèxic i és el segon des que va començar l’any. Es produeix també dies després que es fes pública la sentència condemnatoria per l’assassinat, fa 3 anys, de la també periodista mexicana Miroslava Breach.
María Elena ja havia denunciat haver rebut amenaces de mort. L’any 2016, la reportera va aparèixer en un vídeo denunciant amenaces des de les altes esferes polítiques de Veracruz, concretament de Camerino Basilio Picazo Pérez, exalcalde de Coyutla i llavors candidat del Partido Revolucionario Institucional (PRI) a diputat per Papantla. La periodista, deia, ja havia presentat denúncies en contra de Picazo Pérez.
Veure video de María Elena Ferral denunciant les amenaces (2016)
Quatre anys després, la reportera ha estat acribillada prop del seu vehicle i en presència d’una desena de testimonis. Ferral cubría periodísticament la zona coneguda com Sierra de Papantla, on se succeeixen desaparicions forçades.
El periodista de La Silla Rota i E-consulta Veracruz, Miguel León, va explicar al diari El País que el nord de Veracruz ha esdevingut una zona molt perillosa. “L’Estat viu un moment molt difícil en qüestions d’inseguretat. La zona nord és molt complicada de cobrir i on hi ha menys garanties per realitzar periodisme”, va dir. La Red Veracruzana de Periodistas va condemnar l’homicidi i va reclamar a les autoritats de Veracruz, estat governat pel partit del president mexicà Andrés Manuel López Obrador, una investigació i protecció de la família de la víctima.
També va arribar la condemna de l’Ambaixada dels EUA a través del seu compte a Twitter: "Condemnem l’assassinat de la reportera María Elena Ferral a Papantla, #Veracruz. L’exercici periodístic no ha d’arrebassar la vida de dones i homes a Mèxic".
Segons Democracy Fighters, en les últimes dues dècades més de 100 periodistes han estat assassinats al país, dels que el 99% dels casos han quedat impunes. Segons Reporters Sense Fronteres, Mèxic és el país més perillós del món per als periodistes, a un nivel similiar de països en guerra oberta com Síria o d’Afganistan. El 2019, Mèxic va enregistrar 12 assessinats i desenes de desapareguts, segons la Comissió Nacional de Drets Humans.
Dies abans de l’assassinat de María Elena Ferral, un jutge declarava culpable Juan Carlos Moreno Ochoa, àlies El Larry, per l’homicidi de la reportera Miroslava Breach el 2017 a l’Estat de Chihuahua, on també investigava els vincles de la política amb el crim organitzat. El Larry és el primer condemnat per aquest cas, després de que la Fiscalia Especial per a l’Atenció de Delictes comesos contra la Llibertat d’Expressió (FEADLE) demostrés la seva participació en l’assassinat. En una propera audiència, el tribunal decidirà la condemna, que podria arribar als 70 anys de presó.
