L’infrarealisme sorgeix a Mèxic a mitjan anys setanta com un moviment poètic radical que confronta la cultura literària dominant. A Manifiesto Infrarrealista (1976), Mario Santiago Papasquiaro denuncia l’estat de l’art al país i proposa una nova concepció de la poesia basada en la fusió entre vida i art.
Aquesta exposició reuneix prop de 200 peces entre cartes, poemes, llibres, cartells i revistes que tracen un recorregut per un moviment del qual la figura més coneguda és, sens dubte, Roberto Bolaño, però del qual van formar part un gran nombre de joves poetes inspirats en les avantguardes europees i llatinoamericanes.
14/05/2026 / Barcelona
Infrarealisme: la insurrecció permanent
El grup estava format principalment per joves poetes llatinoamericans d’entre 18 i 23 anys, molts d’ells exuniversitaris, vinculats a l’esquerra i a la contracultura. Compartien una sensibilitat generacional i un profund rebuig envers les institucions literàries mexicanes, dominades simbòlicament per figures com Octavio Paz. Entre els seus membres destaquen Roberto Bolaño, Mario Santiago Papasquiaro, Bruno Montané, Piti Ochoa H., Rubén Medina i altres escriptors provinents de diversos països de l’Amèrica Llatina.
Més que un simple moviment literari, l’infrarealisme representa una ètica i una estètica que busquen integrar la creació poètica amb l’experiència vital. Aquesta proposta enfonsa les seves arrels en diverses avantguardes històriques, com el surrealisme, el dadaisme i la poesia beat, així com en moviments llatinoamericans com Hora Zero. En aquestes influències hi troben models de ruptura, experimentació i compromís amb la realitat social. Resulta especialment rellevant la figura del poeta com a outsider: un subjecte marginal, visionari i provocador que desafia les normes establertes.
Un antecedent important de l’infrarealisme va ser la publicació del tabloide Zarazo l’any 1974, impulsat per Mario Santiago Papasquiaro. Aquest projecte reunia textos i referències de diferents corrents avantguardistes i proposava una plataforma alternativa per a la poesia. Tot i que no va arribar a consolidar-se com a moviment, va establir les bases per a la posterior formació del grup infrarealista.
El terme “infrarealisme”, introduït per Roberto Bolaño, al·ludeix a una realitat oculta o marginal, situada fora dels discursos dominants. Inspirat en la idea dels “infrasols” —estrelles invisibles que no apareixen als mapes celestes—, el concepte descriu tant la posició perifèrica del grup com el seu interès per explorar allò que resta fora de la visibilitat social, política i cultural.
L’infrarealisme es defineix com una recerca de noves formes d’expressió sorgides del contacte amb aquestes zones ignorades de la realitat. La seva proposta no es limita a renovar la poesia, sinó que aspira a transformar la relació entre art i vida, proposant una insurrecció permanent contra les estructures establertes.
L’exposició dedicada a aquest moviment reuneix cartes i poemes originals, així com edicions de revistes i llibres produïts pels seus integrants, permetent apropar-se de manera directa als seus processos creatius. Les obres presentades formen part de la Col·lecció López-Triquell, un projecte dedicat a difondre i posar en valor els moviments de neoavantguarda llatinoamericans.
Infrarealisme: la insurrecció permanent
Del 2 de juny a l’11 de desembre del 2026
De dilluns a divendres | 10.00-20.00 h | Casa Amèrica Catalunya
Accés lliure. Aforament limitat.
Activitats organitzades en el marc d’aquesta exposició:
Sèrie de diàlegs Reflexions i actualitat sobre l'infrarealisme 50 anys després de la seva aparició
Dimecres 3 de juny. Taules a les 17, 18, 19 i 20 h.
Més informació
Conferència performativa Història trobada a una tovalló
Dijous 4 de juny a les 19 h.
Més informació
Projecció del documental Un viaje a Estridentópolis
Divendres 5 de junny a les 20 h als Cinemes Girona
Més informació
