En el marc dels actes commemoratius del centenari de Casa Amèrica Catalunya, els escriptors Javier Cercas i Santiago Roncagliolo han protagonitzat un col·loqui sobre els ponts literaris que uneixen l’Amèrica Llatina i Espanya, trobada que ha estat presentada pel periodista Basilio Baltasar. Per l’espanyol Cercas, els llatinoamericans han “oxigenat la nostra llengua, l’han feta més versàtil i rica”. Pel peruà Roncagliolo, Espanya ha estat “el nostre Hollywood, el lloc on podiem publicar allò que al propi país era censurat”.
06/04/2011 / Barcelona
Javier Cercas i Santiago Roncagliolo basteixen ponts literaris entre l'Amèrica Llatina i Espanya
El periodista Basilio Baltasar ha obert l’acte apuntant que és “absurd distingir entre lletres hispàniques i llatinoamericanes”, ja que la tradició n’ha establert un únic territori, en què escriptors de totes dues bandes de l’Atlàntic s’han alimentat recíprocament a nivell de tendències, continguts i difusió. Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962), autor d’obres com “Soldados de Salamina” (2001) o “Anatomía de un instante” (2009), ha coincidit en què “la literatura espanyola no existeix, existeix literatura en espanyol”, com tampoc existeix la literatura peruana, sinó que “és en espanyol o castellà i es fa al Perú”. Qualsevol comparació entre aquestes literatures tampoc tindria sentit, ha explicat l'autor, ja que “Espanya és una gota en l’oceà llatinoamericà, i Borges i García Márquez són probablement els dos escriptors més influents en els darrers 50 anys a tot el món”. Per Santiago Roncagliolo (Lima, 1975), la literatura en espanyol “ha crescut a nivell més massiu a Espanya, aquí ha estat més popular, mentre que a Llatinoamèrica ha evolucionat de manera més elitista" i això no ha beneficiat els escriptors. "És molt encertat el que diu Roncagliolo: el perill és el narcisisme, i quan hi ha lectors es produeix menys", ha subratllat Cercas. L'autor de Cáceres ha tingut crítiques per als polítics, "que no han fet res per rentabilitzar la riquesa de la llengua espanyola" i en canvi mantenen les reitències nacionalistes, provincianes, uns perifèriques i altres d'Estat", i "el nacionalisme espanyol ha estat històricament més nociu que els perifèrics". Roncagliolo, autor de “Abril rojo” (Premi Alfaguara de novel·la 2006) o “Tan cerca de la vida”, és un dels escriptors que va venir a viure a Espanya perquè "aquí no havies de sotmetre els teus llibres a la censura", com li va passar al seu connacional Mario Vargas Llosa, que al Perú li van censurar referències a militars i sacerdots a la seva primera novel·la “La ciudad y los perros”.Roncagliolo ha explicat que als censors de "La ciudad y los perros" no els va agradar que la novel·la parlés d'uns homes que "es follaven una gallina i un sacerdot que se n'anava de putes, així com de "un coronel que tenia ventre de balena". "Una cosa és un tinent, un cap... però un coronel!", va adduir la censura sobre una de les obres clau de l'inici del boom llatinoamericà. "A Espanya, els escriptors del boom no teniem aquests problemes", ha apuntat Roncagliolo. Basilio Baltasar, director de la Fundación Santillana, ha destacat com a una de les grans aportacions del boom llatinoamericà "la capacitat de reinventar el llenguatge, el que ens permet trencar el cercle viciós endogàmic en el qual ens trobem". Baltasar ha convidat a seguir els llaços de la literatura en espanyol a través de "El Boomeran(g), blog literari en espanyol".
