El diari en catalá “El Punt Avui” publica a l’edició d’aquest divendres 2 de desembre una entrevista de la periodista Marta Monedero a l’actriu Jesusa Rodríguez, que recentment ha participat a la III Setmana de l’Humor Llatinoamericà de Casa Amèrica Catalunya amb el seu espectacle “Diàleg entre Darwin i Déu”. Podeu llegir l’entrevista a continuació o bé accedint a la pàgina web de “El Punt Avui”.
02/12/2011 / Barcelona
Jesusa Rodríguez, actriu:“Mèxic és el cementiri més gran del món d'emigrants”
Compromesa amb la candidatura d'Andrés Manuel López Obrador, que qüestiona el resultats de les eleccions presidencials mexicanes del 2006, l'humorista Jesusa Rodríguez ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el monòleg Diàleg entre Darwin i Déu.
Com se li va ocórrer fer un homenatge teatral a Darwin?
Fa dos anys, pel bicentenari del naixement de Darwin, vam decidir crear un espectacle en defensa de l'ateisme, perquè a Mèxic encara hi ha gent que creu en amics imaginaris.
El naturalista anglès surt més ben parat que Déu en el debat.
Darwin explica la teoria de l'evolució i Déu defensa la seva creació, però el primer en surt victoriós perquè Déu no té arguments.
Es pot fer humor sobre qualsevol cosa?
Sempre que tinguis uns principis ètics ferms i no et riguis de la víctima, sí. L'humor és constructiu quan ridiculitza el botxí.
Fins i tot del narcotràfic?
I tant! Jo he patit amenaces de mort, però eren de fanàtics perquè els meus espectacles critiquen l'església catòlica.
Li ha passat mai res greu més enllà de les amenaces?
El pitjor va ser un dia que van robar-nos el vestuari de l'obra. Per sort, el vam poder refer en poques hores. Però és complicat quan cal tenir la policia a la porta per revisar si el públic porta armes.
El Diàleg entre Darwin i Déu trepitja també l'ull de poll als polítics.
L'obra original, aquí n'hem fet una adaptació, revisa la democràcia mexicana que, en realitat, no ha existit mai, tal com ho demostra el frau electoral que va dur Felipe Calderón a la presidència el 2006.
Quin ha estat el principal error de Calderón?
La guerra contra el narcotràfic i treure l'exèrcit al carrer. Aquesta és una estratègia de Washington, comprada per Calderón, que ha causat 50.000 morts en cinc anys. Als EUA li convé el desordre per usar el nostre país com a frontera. Mèxic és el cementiri d'emigrants més gran del món, perquè s'hi mata molta gent que va de l'Amèrica Central cap als Estats Units.
Com s'acaba amb el narco?
Legalitzant la droga. Tenim el crim organitzat, però, a més, el govern és el crim desorganitzat. Mèxic està penetrat pel narco.
Ens pot dir alguna cosa positiva sobre Mèxic?
Estem controlats econòmicament pels Estats Units i Espanya, però culturalment no han pogut derrotar la cultura mexicana. Som vuit milions d'indígenes i no és tan fàcil esborrar una cosmovisió indispensable per entendre les grans preguntes que es fa l'ésser humà.
Vostè pertany a un moviment que lluita per la regeneració política.
Mèxic és un desastre infinit i som un moviment civil ampli que dóna suport a Manuel Andrés Pérez Obrador perquè guanyi la presidència en les eleccions del 2012.
Com hi col·labora?
Sóc mestra de cerimònies dels mítings, que tenen molta part de teatral. És una experiència al·lucinant, ja que et permeten actuar davant de dos milions de persones!
