Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
16/04/2007 / Barcelona

Josep Maria Figueres, director de l’Associació Conèixer Catalunya: “No cal sacralitzar al folklore però tampoc menystenir-lo”

El director de l’Associació Conèixer Catalunya i professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona , Josep Maria Figueres, ha destacat la permanència del món del folklore i la tradició tot i estar subjecte a continus canvis. En un acte organitzat per l’Oficina del Pla d’Ajuda al Retorn conjuntament amb Casa Amèrica Catalunya, el ponent ha fet un repàs a algunes de les principals tradicions catalanes –sardana, castellers, gastronomia i espectacles– per exemplificar com malgrat la seva evolució, totes mantenen els elements de participació identitària que expliquen l’auge actual de la seva recuperació.

El director de l’Associació Conèixer Catalunya i professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona , Josep Maria Figueres, ha destacat la permanència del món del folklore i la tradició tot i estar subjecte a continus canvis. En un acte organitzat per l’Oficina del Pla d’Ajuda al Retorn conjuntament amb Casa Amèrica Catalunya, el ponent ha fet un repàs a algunes de les principals tradicions catalanes –sardana, castellers, gastronomia i espectacles– per exemplificar com malgrat la seva evolució, totes mantenen els elements de participació identitària que expliquen l’auge actual de la seva recuperació.
 
Segons Figueres, les característiques bàsiques del món de la tradició són la constància, la participació o implicació de la gent, el seu component d’espectacle i la seva evolució. Per posar un exemple, podem veure aquests elements reflectits en la tradició castellera: mentre d’una banda la incorporació del casc de l’anxaneta ha reinventat tal activitat i també se n’ha modificat la indumentària; de l’altra, el sentit de permanència del folklore ha reafirmat l’activitat castellera com a acte d’implicació col·lectiva o cohesió grupal.
 
Els canvis de la societat han comportat que de la naturalitat del primer folklore es passés  a l’espectacularitat de l’actual.