Les activistes llatinoamericanes Julieta Martínez, Sara Cognuk, Helena Gualinga i Nicki Becker han protagonitzat una instructiva trobada al nostre auditori amb alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Eduard Fontseré de L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona. En aquesta sessió, moderada per l'activista pels drets humans colombià Francisco Vera, les quatre joves han estat interrogades per qüestions com el canvi climàtic, els acords sobre les emissions, les expectatives davant de la proper cimera sobre el clima a Egipte o la identitat digital. Aquesta activitat forma part de les jornades Ciutats i canvi climàtic, organitzades per Casa Amèrica Catalunya amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Veure sessió íntegra de Joves activistes per la salut del planeta.
Imatge central, d’esquerra a dreta: Maria Serra, Julieta Martínez, Francisco Vera, Helena Gualinga, Nicki Becker i Sara Cognuk.
04/11/2022 / Barcelona
Joves activistes per la salut del planeta: “Tenim l'obligació de comunicar què està passant”
Prioritats davant la crisi climàtica
Les mesures urgents a adoptar davant la crisi climàtica ha estat un dels primers temes abordats a la trobada. Per a l'equatoriana Helena Gualinga el més urgent és abandonar els combustibles fòssils mentre que la costa-riquenya Sara Cognuk ha advocat per la conservació dels ecosistemes per combatre els gasos d'efecte hivernacle, tan nocius per a la salut del planeta.
En al·lusió als efectes del canvi climàtic, la xilena Julieta Martínez ha constatat que “no et pots adaptar a una cosa que ja està destruïda” i ha subratllat la necessitat de trobar un equilibri entre els pilars econòmic, social i mediambiental.
Cimeres climàtiques
Les joves activistes han estat interpel·lades per la utilitat de cimeres pel clima com la que se celebrarà la setmana que ve a Egipte. Totes quatre, i a l’igual que Francisco Vera, hi participaran. “La nostra presència és fonamental per donar una ullada. Cada paraula en aquestes cimeres influeix un munt a les nostres vides”, ha advertit l'argentina Nicki Becker, que considera essencial abordar la crisi mediambiental des de l'àmbit dels drets humans.
Sara Cognuk, per la seva part, ha lamentat que en l'adopció de compromisos “els països més vulnerabilitzats ho posen tot mentre els que tenen més quota de responsabilitat s'hi allunyen. Ho vam veure amb el protocol de Kyoto i els Acords de París”.
Crisi climàtica i pobles indígenes
Helena Gualinga s'ha preguntat perquè la responsabilitat recau sempre sobre els més afectats pel canvi climàtic, després d'assenyalar que les polítiques de transició energètica es basen en l'extracció dels recursos dels territoris indígenes. “Sentim que se'ns està castigant. Sempre cal qüestionar gairebé tot en les polítiques de canvi climàtic”, ha afegit la jove equatoriana, membre de la comunitat quítxua Sarayaku.
"Gràcies als pobles indígenes que conserven el medi ambient vostès i nosaltres vivim tan bé", ha exclamat Julieta Martínez dirigint-se a l'auditori.
En aquest context, i qüestionades sobre el canvi climàtic i el capitalisme, Micki Becker ha observat que “l'obsessió pels recursos naturals destrueix els ecosistemes” mentre que Sara Cognuk redundava en la importància de l'educació “per canviar la lògica imperant: el capital és el centre i es basa en l'extracció dels recursos naturals”. "No hi ha justícia ambiental sense justícia social", ha reblat Becker.
Activisme i xarxes socials
Davant d’aquest fosc escenari, els estudiants han preguntat sobre l'activisme pel medi ambient com el que protagonitzen aquestes quatre joves, que acumulen milers de seguidors als seus perfils a les xarxes socials. “L'única esperança que em queda és plena d'acció. Encara podem fer un munt de coses”, ha dit Nicki Becker, secundada per Sara Cognuk: “Encara sent pessimista, podem ser actius en la lluita contra el canvi climàtic”.
“Com a generació, tenim l'obligació de comunicar què està passant i relacionar la crisi climàtica amb els Drets Humans bàsics”, ha conclòs Nicki Becker.
Activitat amb el suport de:
