A continuació, transcrivim part de l'article aparegut al diari argentí Página/12, del qual és columnista Juan Gelman, a propòsit del recent reconeixement a la seva obra poètica amb el Premi Cervantes de literatura 2007, el més important guardó de les lletres hispanes: “Cansat (“Mai no he estat tan sol·licitat, excepte per la meva dona”), però commogut i feliç, el columnista de Página/12 destaca la significació del premi “en temps tan antipoètics”, encara que subratlla que “la meva confiança en la poesia és independent dels premis”. El jurat presidit per Víctor García de la Concha va afirmar que l'obra de Gelman “enriqueix les lletres espanyoles”.”
30/11/2007 / Barcelona
Juan Gelman, Premi Cervantes 2007: “Estan reconeixent a un vellíssim amor”
A continuació, transcrivim part de l'article aparegut al diari argentí Página/12, del qual és columnista Juan Gelman , a propòsit del recent reconeixement a la seva obra poètica amb el Premi Cervantes de literatura 2007, el més important guardó de les lletres hispanes: “Cansat (“Mai no he estat tan sol·licitat, excepte per la meva dona”), però commogut i feliç, el columnista de Página/12 destaca la significació del premi “en temps tan antipoètics”, encara que subratlla que “la meva confiança en la poesia és independent dels premis”. El jurat presidit per Víctor García de la Concha va afirmar que l'obra de Gelman “enriqueix les lletres espanyoles”.”
Per Silvina Friera
Orgull i resistència. Un acte de justícia poètica per a una veu indomable i companya que “torna íntim tot el que toca”. Encara que aquesta veu sona emocionada i està cansat de tant parlar, Juan Gelman travessa amb un to baixet i amb molta calma la distància entre la ciutat de Mèxic, on resideix, i Buenos Aires, sempre amb aquest humor afilat, entremaliat i irònic. El telèfon no para de sonar, a vegades l’atén la seva assistent, Rosalía; altres, el propi poeta, “el pibe taquito”, com li deien els seus amics de Vila Crespo. “Mai no he estat tan sol·licitat, excepte per la meva dona”, fa broma el flamant guanyador del Premi Cervantes, considerat el més important en les lletres hispanes i que concedeix el Ministeri de Cultura d'Espanya en reconeixement al conjunt de l'obra d'un autor.
Quan se li transmet que molts van rebre la notícia com si hagués guanyat un familiar, com si fos “el nostre” pare, el poeta respon: “Potser sóc un pare espiritual”. Després d'una àrdua deliberació entre una trentena de candidats, els membres del jurat, presidit pel director de la Real Academia Española (RAE), Víctor García de la Concha, van decidir atorgar per majoria a Gelman el “Nobel espanyol” perquè el conjunt de la seva obra “enriqueix les lletres espanyoles”, segons va declarar De la Concha.
“Crec que és un reconeixement a la poesia que excedeix el personal, perquè l'any passat li van donar a un gran poeta espanyol, Antonio Gamoneda. Em commou aquest premi en temps tan antipoètics i deshumans; en aquest món on les grans editorials desdenyen la poesia, no els importa, és una tasca difícil estar lluitant subjectivament contra tot això que passa”, diu el poeta a Página/12. “El reconeixement a la poesia el visc com un reconeixement a un vellíssim amor meu, així que estic commogut.”
Tant García de la Concha com el ministre de Cultura, César Antonio Molina, i fins i tot el poeta Antonio Gamoneda, Premi Cervantes 2006, van destacar la dura història personal de Gelman, que mai el va portar a “abdicar del seu compromís prioritari amb la poesia”, segons va assenyalar el director de la RAE. La directora de l'Instituto Cervantes, Carmen Caffarel, va dir que el premi, dotat de 90.450 euros, “suposa el reconeixement a l'obra d'un dels grans poetes hispanoamericans de l'últim mig segle”. Caffarel va agregar que des de les primeres obres a les últimes, el poeta i periodista “ha begut en el millor patrimoni dels dos costats de l'Atlàntic: des de Juan de la Cruz a César Vallejo, passant per la Generació del ‘27”.
L'autor de Violín y otros cuestiones, Cólera buey, Los poemas de Sidney West, Salarios del impío, Valer la pena, País que fue será i el més recent Mundar és el quart argentí (els altres van ser Borges, Sábato i Bioy Casares) a rebre el Cervantes. Als 77 anys, és un dels poetes més premiats de la seva generació. Ha rebut, entre d'altres, el Premi Nacional de Poesia (Argentina), el de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo, l'Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda, el Ramón López Velarde i el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.
“Ahir vaig llegir en els diaris d'aquí que hi havia gran quantitat de candidats de primera fila: Nicanor Parra, Mario Benedetti, Juan Goytisolo, Juan Marsé, José Emilio Pacheco, Blanca Varela. I quan vaig veure la llista vaig dir: “Juan, vos no, impossible”. Però no va ser així. Aquest matí m’ha trucat el ministre de Cultura d'Espanya per comunicar-me la decisió del jurat, i m'acaben de trucar Kirchner i Cristina. Néstor m’ha dit que n’estava orgullós; Cristina, que se’n va assabentar quan va arribar a Paraguai, estava contentíssima.”
