El món viu en estat d'alarma i expectació amb motiu de l'expansió de la pandèmia del COVID-19. Des de Casa Amèrica Catalunya, volem abordar aquesta situació en diferents punts del continent americà. La setmana passada vam entrevistar a la xilena Sofia Abarca, investigadora de la cultura rapa nui, que viu a l'illa de Pasqua des de fa 20 anys. Aquesta setmana hem parlat amb Julieta Montaño, activista boliviana pels drets humans i de gènere, que va participar anteriorment al cicle Humanistes d'Amèrica, organitzat per la nostra fundació i que va oferir un ventall de visions del pensament actual.
08/04/2020 / Barcelona
Julieta Montaño (Bolívia): "Els que posen el major nombre de morts són i seran sempre els i les pobres"
Julieta Montaño, com percep que s'està vivint al seu país la crisi sanitària internacional provocada pel coronavirus?
Com en la majoria dels països, en principi la notícia va ser presa amb escepticisme per una bona part de la població, però a mesura que es van anar informant, la gent va passar de la indiferència a la por i el desig de preservar la seva integritat.
Quines reaccions, impactes o lectures li generen les notícies que arriben des d'Europa?
Molta preocupació i por per la salut i la vida dels parents i amics que en qualitat de migrants es troben en diferents països europeus. Causa perplexitat i costa comprendre com països tan desenvolupats en relació al nostre, hagin estat sorpresos per un virus com el COVID-19, que ha causat tantes morts. Les xifres de contagiats i morts augmenten l'angoixa de la població boliviana, que no compta ni amb el 10 per cent dels serveis de salut que compten a Europa.
Sent que la ciutadania mostra confiança cap al govern de la nació?
Si, des de l'escepticisme inicial, a mesura que van anar passant els dies la gent va anar mostrant més confiança, no obstant les consignes polítiques en contra per part d'alguns líders socials i polítics que es troben en campanya electoral i veuen en la candidatura de la presidenta una competència desigual i no són capaços de comprendre que aquest nou escenari exigeix el concurs de tots i totes.
Quina opinió li mereix el sistema sanitari del seu país?
Un veritable desastre, hospitals sense equips, sense medicaments, amb insuficient personal de salut. És lamentable com Bolívia desaprofités la seva època d'or i no fos capaç de dotar-se d'un Sistema de Salut idoni per enfrontar situacions com la que estem travessant. Durant 14 anys de govern d'Evo Morales, es va privilegiar la construcció de camps esportius, palaus, museus privats luxosos, així com aeroports on no feien falta, i es va afeblir tot el fràgil Sistema de Salut existent, engreixant les plantilles amb personal administratiu; el resultat és que en aquest moment som el país més desprotegit en matèria de salut, tal com ha reconegut l'OMS. El millor és que avui, a més dels recursos de l'Estat, Bolívia va rebent donacions internes i de la cooperació internacional per enfrontar la pandèmia i la gent va assumint amb major responsabilitat les mesures de les autoritats governamentals, amb excepcions d'algunes zones controlades pel partit de l'expresident Morales, interessats en mobilitzar amb reclams d'una i altra índole, però que la mateixa pressió social s'encarrega de neutralitzar.
Quines reflexions personals li sorgeixen arran d'aquesta situació?
Que els éssers humans ens trobem a l’arbitri d'interessos poderosos que són difícils d'identificar per les persones comunes i corrents com som la majoria d’habitants de la planeta. L’avarícia econòmica no té límits, els poderosos no en tenen prou amb destruïr el medi ambient i avancen cap a genocidis encoberts llançant malalties que ni els sistemes de salut millor equipats els poden enfrontar, i si bé la pandèmia actual no distingeix sexe, classe, ideologia ni religió, els que posen el major nombre de morts són i seran sempre els / les pobres. L'important és que no ens resignem a aquesta fatalitat: és el moment de què ciutadans / es i governs units desenvolupem estratègies conjuntes per a la recuperació, econòmica i emocional, així com estratègies coordinades de prevenció i atenció a la present i futures epidèmies.
En aquests dies, pensa en algun llibre, alguna cançó, obra de teatre, pel·lícula...?
En música: Resistiré en totes les seves versions i El Funeral del Río de Luis Rico i la pel·lícula La vida és bella que m'ajuden a no desesperar i mirar sempre per davant de manera activa.
Quines repercussions pot tenir aquesta crisi en el seu àmbit professional?
Jo estic jubilada, però em sembla que augmentarà la demanda de suport a dones víctimes de violència i discriminació que, tant a Bolívia com en altres països va augmentant, particularment on es va disposar l'aïllament. Mentre tingui forces hi seré per contribuir.
La pandèmia pot aguditzar tensions entre els països llatinoamericans? És d'esperar algun conflicte entre fronteres?
D'entrada no es perfila pas cap conflicte entre Bolívia i els seus veïns.
El coronavirus pot sufocar la futura empenta dels importants moviments socials que van sorgir recentment en nombrosos països de la regió llatinoamericana?
Els moviments socials a Llatinoamèrica són molt diversos, uns que busquen l'aprofundiment dels sistemes democràtics i la vigència dels drets humans, i altres de tint populista que només busquen fer pujar a un cabdill que generalment respon a interessos obscurs. Tinc el temor que la crisi econòmica, resultat de la pandèmia, alimenti crisis polítiques, debiliti o faci més difícil la feina dels primers i n'enforteixi a aquests últims.
Com creu que canviarà la nostra manera d'entendre el món aquesta crisi? De quina manera considera que l’observarem en les nostres vides?
El desitjable és que els éssers humans, especialment els encarregats de prendre decisions, siguem capaços d'entendre que no podem destruir impunement el nostre habitat, que la destrucció de l'entorn, l’avarícia per l'acumulació de riquesa en poques mans a qualsevol preu, anirà cobrant factures segurament molt més dures que les de l'COVID- 19. Cal que pensem en la fragilitat de la vida i la inutilitat de l'acumulació de riquesa sense un objectiu orientat a el bé comú. Estem veient que el virus que avui ens té tan angoixats a rics i pobres, a nacionals i estrangers , a creients i ateus, només serà derrotat en la mesura que siguem capaços d'actuar coordinadament despullant-nos de l'omnipotència i la supèrbia. Tant de bo aquesta experiència dolorosa ens serveixi per ser més humils, més solidaris i més disposats a escoltar, a donar i a rebre. I que una vegada que vencem la pandèmia , tinguem la capacitat d'imaginar-nos noves formes de convivència tenint present en tot moment a l'altre/a".
