Kathrin Barboza, biòloga de Cochabamba, Bolívia, es va interessar i especialitzar en la vida dels ratpenats en descobrir l'important que és aquest mamífer per a l'ecosistema. A l'espai Diàlegs des de Casa, l'experta nega que s'hagi demostrat una relació directa entre el ratpenat i el virus de la Covid-19, i apunta que "si alguna espècie animal hem de témer som nosaltres els humans, com a mínim a jutjar pel nostre comportament cap el planeta".
15/07/2020 / Casa Amèrica Catalunya
Kathrin Barboza: "Científics i polítics no ho poden tot: la societat ha de col·laborar en la sostenibilitat"
Kathrin Barboza ens rep virtualment des de la casa de la seva família a Cochabamba, on va anar al mes de març de seguida que van començar els confinaments a Bolívia amb motiu de la Covid-19. "Hem estat diversos mesos en quarentena, però ara estem donant passes enrere degut a l'augment de contagis. Podem sortir de dilluns a dijous per franges i segons el carnet, i després ja no podem sortir la resta de la setmana".
Kathrin Barboza ens explica que els ratpenats són mamífers que compleixen rols ecològics i fan serveis ecosistèmics. "Hi ha espècies de ratpenats que són com els primers agricultors d'un bosc" doncs disseminen llavors; n'hi ha d'altres que pol·linitzen plantes i per tant són econòmicament importants, doncs fins a 600 plantes tropicals depenen d'aquests animals, com la planta de la que es destil·la el tequila. "De les més de 1.300 espècies de ratpenat, el 80 per cent s'alimenten d'insectes, així que són controladors de plagues", i per tant afavoreixen un gran sector econòmic.
Sobre la relació entre els ratpenats i la Covid-19, aquesta biòloga explica que "el que ara sabem és que no existeix cap relació directa entre ells", però que "no és la primera vegada que donen la culpa als ratpenats, mentre que l'espècie més perillosa som nosaltres els humans". El que si és clar dins de la comunitat científica, és que aquest "és el virus més intel·ligent de la història de la humanitat".
Segons Kathrin Barboza, els científics haurien de fer un major esforç per comunicar-se amb els polítics i la societat, i la societat responsabilitzar-se de les seves accions per contribuir millor a la conservació del planeta. "Els polítics no ho poden tot i els científics tampoc", ha dit.
En aquests moments, Kathrin treballa en l'àmbit de la sostenibilitat ambiental en espais de treball, perquè li agradaria contribuir al canvi d'actitud de les persones. I podem incidir molt des de casa: fent reciclaje i compost, tancant finestres quan posem l'aire acondicionat, no deixar sempre el mòbil endollat... "des de casa o la oficina podem estalviar molta energia". Construccions sostenibles, reducció de plàstics, consumir menys, comprar menys roba que deixa molta petjada hídrica, saber d'on ve el que mengem, utilitzar xampús que no contaminin l'aigua...
"Potser el que ens ha deixat la pandèmia és la possibilitat de reflexionar si volem viure més pandèmies o no, tot dependrà dels canvis que realitzem en les nostres vides", conclou.
