Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
30/03/2007 / Barcelona

La comunitat peruana immigrant anteposa el seu sentiment familiar a la individualitat, segons un estudi de l’antropòleg peruà Javier Ávila Moreno

Javier Ávila Moreno, antropòleg peruà i doctorant la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya la identitat homogènia i el sentit de col•lectivitat de la comunitat peruana. En el marc de la conferència “Immigració, cultura i xarxes socials”, Ávila ha presentat els resultats preliminars del seu treball de comparació entre les comunitats peruana i argentina. A partir de diverses entrevistes, l’antropòleg ha contraposat el sentiment de pertinença col•lectiva i familiar dels peruans a la condició més individualista dels immigrants argentins. Tot i que en la majoria de casos les dues comunitats han marxat de la seva mare pàtria a causa de les crisis econòmiques, mentre els primers entraren al país de forma il•legal trobant així un fort xoc cultural a causa de l’idioma, els segons entraren rescatant els seus orígens comunitaris i inserint-se posteriorment al mercat laboral dels autòctons.

Javier Ávila Moreno, antropòleg peruà i doctorant la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya la identitat homogènia i el sentit de col·lectivitat de la comunitat peruana. En el marc de la conferència “Immigració, cultura i xarxes socials”, Ávila ha presentat els resultats preliminars del seu treball de comparació entre les comunitats peruana i argentina. A partir de diverses entrevistes, l’antropòleg ha contraposat el sentiment de pertinença col·lectiva i familiar dels peruans a la condició més individualista dels immigrants argentins. Tot i que en la majoria de casos les dues comunitats han marxat de la seva mare pàtria a causa de les crisis econòmiques, mentre els primers entraren al país de forma il·legal trobant així un fort xoc cultural a causa de l’idioma, els segons entraren rescatant els seus orígens comunitaris i inserint-se posteriorment al mercat laboral dels autòctons.
 
A partir de l’estudi d’aquestes diverses experiències d’integració culturals, Ávila ha determinat que cal estudiar la “cultura de la immigració”, i no la immigració de cultura. Això significa tractar de reconstruir una nova identitat sense que això impliqui la pèrdua de la “condició d’immigrant”.