Al mig de la crisi postelectoral que viu Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, candidat presidencial del Partit de la Revolució Democràtica ((PRD) a les eleccions del passat 2 de juliol, que no reconeix el triomf del seu adversari Felipe Calderón, segueix mobilitzant els seus simpatitzants i... els seus detractors. La intel·lectualitat mexicana es troba dividida entre els que consideren López Obrador un cacic urbà i un boicotejador de la democràcia i els que creuen que el candidat del PRD és l'única alternativa possible per acabar amb la injustícia social a Mèxic i el control polític dels grups de poder i de l'Església.
20/10/2006 / Barcelona
La intel·lectualitat mexicana, dividida davant la crisi política i institucional que sacseja al país
Al mig de la crisi postelectoral que viu Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, candidat presidencial del Partit de la Revolució Democràtica ((PRD) a les eleccions del passat 2 de juliol, que no reconeix el triomf del seu adversari Felipe Calderón, segueix mobilitzant els seus simpatitzants i... els seus detractors. La intel·lectualitat mexicana es troba dividida entre els que consideren López Obrador un cacic urbà i un boicotejador de la democràcia i els que creuen que el candidat del PRD és l'única alternativa possible per acabar amb la injustícia social a Mèxic i el control polític dels grups de poder i de l'Església. La polèmica entre els intel·lectuals d'esquerres es va originar arran de les accions empreses per López Obrador després de saber-se el resultat de les eleccions. El líder del PRD es va negar a reconèixer al president electe, Felipe Calderón, del Partit Acció Nacional (PAN), i va exigir un recompte dels vots al·legant frau electoral. López Obrador, acompanyat de milers de seguidors, va prendre durant 47 dies el sòcol capitalí tancant carrers i avingudes després de ser elegit per la multitud “President Legítim” de Mèxic. Un ampli grup d'escriptors, analistes polítics, ex funcionaris públics i altres destacats intel·lectuals mexicans ha publicat una carta oberta en un dels principals periòdics del país en la qual es descarta la possibilitat d'un frau a les eleccions. Els signants assenyalen que, després de seguir i analitzar els arguments sobre les suposades irregularitats del comicis del 2 de juliol, no troben "evidències fermes que permetin sostenir l'existència d'un frau maquinat en contra o a favor d'algun dels candidats". Altres reconeguts intel·lectuals mexicans com l'escriptora Elena Poniatowska i l'assagista Carlos Monsiváis han recolzat López Obrador en la seva demanda de recompte. L'escriptor i sociòleg Roger Bartra escrivia, en l'edició espanyola de la revista cultural Letras Libres, la següent crítica sobre aquells homes de lletres que van escudar la campanya de López Obrador: “A molts intel·lectuals els ha ocorregut el mateix que a les corrents socialdemòcrates i reformistes modernes del PRD i d'altres partits: van ser captivats pel miratge populista i han estat integrats com a part orgànica d'un projecte alternatiu de nació que sembla tret d'un vell bagul de receptes de fa mig segle”. El novel·lista i assagista Juan Villoro, qui va anunciar poc abans de les eleccions que votaria per López Obrador, opina de manera diferent sobre l'alineament dels intel·lectuals a les files del candidat. En unes declaracions fetes poc després de les eleccions presidencials del 2 de juliol, Juan Villoro afirmava que el model de la dreta era inacceptable per discriminatori i defensor de privilegis. L'única alternativa possible era López Obrador: “No és un candidat perfecte però és difícil que un ho sigui. En 2006 ens enfrontem a una situació històrica amb actors de segona fila. Una èpica protagonitzada per extres”.
