Amb aquesta mesura l'expresident argentí Carlos Menem va afavorir, el desembre de 1990, als dos ex jerarques de la dictadura, Rafael Videla i Eduardo Emilio Massera que van liderar el cop d'estat al 1976. Amb la resolució, tornen a tenir vigència les penes de reclusió perpètua, l'anomenada causa 13, amb la qual la Cambra Criminal Federal va condemnar als dos repressors a reclusió perpètua en la dècada dels 80. Informació de Clarín i El País. (A la imatge, reproducció parcial del mural "Inauguración", de l'artista Carlos Alonso, una alegoria de la dictadura militar soferta a l'Argentina)
25/04/2007 / Barcelona
La justícia argentina ha declarat inconstitucionals els indults als líders de la dictadura militar Videla i Massera
Amb aquesta mesura l'expresident argentí Carlos Menem va afavorir, el desembre de 1990, als dos ex jerarques de la dictadura, Rafael Videla i Eduardo Emilio Massera que van liderar el cop d'estat al 1976. Amb la resolució, tornen a tenir vigència les penes de reclusió perpètua, l'anomenada causa 13, amb la qual la Cambra Criminal Federal va condemnar als dos repressors a reclusió perpètua en la dècada dels 80. Informació de Clarín i El País.
Aquesta resolució marca l'ensorrament de l'estructura judicial que durant anys va protegir als jerarques de la dictadura com si es tractés d'un castell de cartes. Els indults que beneficiaven als repressors Jorge Rafael Videla i Eduardo Emilio Massera van ser declarats "inconstitucionals" per la Cambra Criminal Federal, van informar fonts judicials. D'aquesta forma, tornen a tenir vigència les penes de reclusió perpètua imposades als ex militars en el marc de la causa en la qual es van investigar les violacions als drets humans comeses durant el que la dictadura militar va denominar com "lluita contra el terrorisme durant el Procés de Reorganització Nacional".
En aquest procés, l’anomenada causa 13, el mateix tribunal -encara que amb diferents membres- va condemnar al 1985 a reclusió perpètua a Jorge Rafael Videla, Emilio Massera i Orlando Agosti; a 16 anys de presó a Roberto Viola, i a 8 a Armando Lambruschini. Viola i Lambruschini van complir la seva condemna i ja van morir, el mateix que Agosti. En tant, Videla està pres pel robatori sistemàtic de nadons de desapareguts i Massera va ser declarat incapaç.
Els indults a favor dels membres de les Juntes els havia signat l'expresident Carlos Menem el 30 de desembre de 1990. Les demandes de nul·litat d'aquestes mesures van ser formulades pels advocats Alicia Palmero, de l'Associació de ex Detinguts Desapareguts, i Rodolfo Yanzón, de la Lliga Argentina pels Drets de l'Home.
En aquest sentit, Hebé de Bonafini, presidenta de Mares de Plaza de Mayo, va denunciar en una videoconferència amb Casa Amèrica Catalunya, que encara queda molta “complicitat judicial i privilegis” amb els militars i que cap procés judicial provocarà la reconciliació de les mares amb els seus “enemics”.
