Reproduïm la nota de premsa de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, Mèxic, editada amb motiu de la celebració de la taula rodona “Literatura i drets humans” amb els escriptors Juan Gelman, Laura Restrepo i Santiago Roncagliolo. El director general de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, ha presentat l'acte, que s'emmarca en la commemoració del centenari de l'entitat catalana a la FIL, considerat l'esdeveniment editorial i literari més important en llengua castellana. (Imatge © FIL / Paola Villanueva Bidault)
01/12/2011 / Guadalajara (Mèxic)
“Literatura i Drets Humans”. Gelman, Restrepo i Roncagliolo, amb Casa Amèrica Catalunya a la FIL
“La poesía puede nacer
al pie de los sentenciados del poder,
al pie de traiciones,
de los miedos y de la pobreza
la poesía nace.
La fusilan y nace”.
Juan Gelman
Casa Amèrica Catalunya va complir cent anys essent una institució generadora, organitzadora i col·laboradora en projectes i programes per a l'intercanvi de coneixements i realitats, tant culturals com a econòmiques i històriques, entre els països de l’Amèrica Llatina, per aproximar des de la cooperació les relacions entre la comunitat iberoamericana i Catalunya.
Aquesta institució es va fer present a la FIL amb diferents esdeveniments, com conferències i presentacions de llibres. El dimarts 29 de novembre va reunir a dos reconeguts escriptors llatinoamericans: la colombiana Laura Restrepo i l'argentí Juan Gelman, els qui per espai d'una hora van parlar sobre Literatura i Drets Humans moderats pel premi Alfaguara de novel·la 2006, el peruà Santiago Rocangliolo.
Tant Gelman com l'escriptora van estar d'acord en què resulta impossible compaginar aquests dos temes: “Per què no literatura i gastronomia?”, va preguntar Juan Gelman. L'escriptor va afirmar que “no pot reduir-se el tema dels drets humans a la literatura ni a l’inrevés, però no obstant això, en tenen de relacions, ja que bona part de la literatura llatinoamericana és literatura de denúncia, per les grans obres de qualitat que s'hi han produït i que despullen les nostres realitats com la pobresa, l'opressió, l'explotació de l'ésser humà i, per descomptat, la violació dels drets humans”.
“La literatura és un motor per als drets humans quan posa de manifest com el dret a la vida mateixa es violenta a tot arreu, ja que la literatura, abans de res i sobretot, va més enllà de l'assumpte que tracta en les seves línies i la ideologia de l'autor, el qual sovint es distingeix per dur el lector a territoris desconeguts tot originant un treball i una emprenta en el seu interior, malgrat que de vegades el lector no ho noti”, va ser la visió de Juan Gelman.
Per la seva banda, Restrepo es va mostrar molt emocionada en trobar-se asseguda al costat de Juan Gelman, ja que Laura, als seus anys de joventut, va ser militant de l'esquerra, va participar en guerrilles i lluites socials al seu país i els poemes i textos de Juan van ser molt importants per a ella en aquestes circumstàncies. “La política era una activitat freda, es feia sense sentiments, sense subjectivitat, tot això implicava manca de personalitat... I de sobte hi era la poesia del Juan”, van ser les paraules de Laura Restrepo amb les quals es va guanyar una abraçada pública per part de l’escriptor.
“Com escriure de política en un món escèptic com en el que hi vivim?”, va preguntar Santiago als ponents. “Escolti, i jo què sé?”, van ser les paraules de Juan. Més endavant, Gelman va assegurar que qui escriu ho fa per necessitat, la qual té orígens diferents, però, en conjunt, “un escriptor té la necessitat d'expressar-se”.
Per la seva banda, Laura Restrepo va assegurar que la realitat dels nostres dies dóna molt de si per explicar-la, “la realitat existeix i importa: val la pena escriure’n”.
