Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
20/07/2010 / Barcelona

La premiada farsa “Bolívar soy yo” es veurà avui a la nostra seu com embogit retrat de la Colòmbia actual

Fa vuit anys, el cineasta Jorge Alí Triana perpetrà una controvertida producció en clau d’humor negre que aplegà un mite històric com Simón Bolívar amb les contradiccions actuals de la societat colombiana. El resultat, una delirant comèdia premiada arreu, a festivals tan diversos i per públics tan llunyans com el de Mar de Plata o el de Tolosa. Aquesta tarda, a partir de 2/4 de vuit, Casa Amèrica Catalunya suspendrà fins setembre el seu cicle ‘Pantalles Independents’ amb una pel·lícula de luxe: “Bolívar soy yo”.

L’argument és per sucar-hi pa: Santiago Miranda és un actor que broda el paper de Simón Bolívar en una novel·la colombiana que tracta sobre els amors de l’anomenat Alliberador. La història canvia quan la productora demana que matin Simón Bolívar, fet que fa embogir Santiago, qui viu el seu paper a fons i es nega a morir davant d’un pilot d’afusellament. Després d’abandonar les gravacions, Bolívar/Miranda viatja fins a Bogotà per a entrevistar-se amb el President, qui li ha organitzat una desfilada en el seu honor. Aquella nit, els productors, amb l’ajut de les autoritats, van a trobar-lo per emportar-se’l a una clínica de repòs. Alejandra Bernardini (Manuela, l’amant de Bolívar a la realitat històrica i a la obra), convenç als productors de que el deixin anar, ja que ell al·lega no estar boig, i que necessita anar a la cimera de presidents dels països de l’antiga Gran Colòmbia, a la qual va ser convidat pel president colombià.A la cimera, celebrada a Santa Marta, Bolívar canvia el discurs que li ha donat el president i comença a atacar als polítics, acusant-los de corrupció. Tot seguit, segresta al president de Colòmbia, demanant un vaixell per a mobilitzar-se pel riu Magdalena. Allà, la barcassa és abordada per un comandament guerriller de l’Exèrcit Popular Revolucionari, que s’uneix a la “lluita de Bolívar”, lliurant-li la seva espasa, fent una paròdia del robatori real d’aquesta espasa, perpetrat pel desaparegut Moviment 19 d’Abril.  El país viu pendent dels fets, ja que els guerrillers han enregistrat un vídeo amb Bolívar i unes declaracions en les que ell pretenia la reunificació de la Gran Colòmbia. I... ho deixem aquí.... Ja s’han fet una idea clara: Història de fa 200 anys, història d’avui dia barrejada, realitat, ficció, comèdia i drama actual en clau de deliri per tal de forjar una de les pel·lícules més divertides i alhora crítiques que ha produït Colòmbia en els darrers 20 anys, perfecta per a celebrar ara en la llunyania el Bicentenari de la seva Independència.