Després de la festa de Tots Sants, Carlos Monsiváis. El fantàstic escriptor mexicà, traspassat fa uns mesos, es convertirà en el gran protagonista de la propera setmana a la nostra programació cultural. Casa Amèrica Catalunya li aixecarà a la mexicana un altar de morts amb els seus records que podrà ser visitat a la nostra seu i els seus millors amics ens parlaran d’una figura enorme, irrepetible, “més gran que la pròpia vida”, com acostumen a dir els veïns del Nord d’aquells que no caben en definicions de diccionari. Villoro, Herralde, Jordi Soler, Jenaro Villamil, Rafael ‘El Fisgón’ Barajas i tots nosaltres, plegats, altre cop, en l’admiració per Monsiváis.
27/10/2010 / Barcelona
La ubiqüitat de Carlos Monsiváis serà recordada pels seus íntims i enlairada a un altar a Casa Amèrica Catalunya
El passat 19 de juny, diaris de tot l’àmbit llatinoamericà realitzaven necrològiques com aquesta, publicada per El País, El diari imprès a Madrid glosava d’aquesta manera textual la figura del mort: ”El cronista de cronistes d’allò mexicà, el periodista que durant dècades demostrà que sí es pot aconseguir la ubiqüitat si d’estar amb les causes social es tracta, l’escriptor que de tan essencial a l’hora de desentranyar l’ànima d’aquest país es tornava intraduïble, Carlos Monsiváis, nascut a Ciutat de Mèxic el 1938, deixà de respirar ahir abans de les dues de la tarda a un Mèxic que va contenir l’alè davant la notícia de la seva mort, als 72 anys i després d’una llarga batalla amb una fibrosi pulmonar...”. Poden dir que la necrològica com a gènere tendeix a l’exageració, però en el cas del finat, l’exagerat fou ell. Per a Mèxic era una figura del tot familiar, un més del paisanatge de la pàtria. Aquesta referència es resumia en un altre diari a l’afirmar que “l’autoritat de la seva ploma, el tall de la seva irònica veu i la fama de la seva manca de gràcia física eren conegudes i presents a Mèxic”. Gràcies a tenir la complicitat d’alguns dels seus amics més pròxims, Casa Amèrica Catalunya retrà homenatge Monsiváis a partir del dimarts, 2 de novembre. En aquesta primera jornada, els escriptors Juan Villoro i Jordi Soler i l’editor Jorge Herralde, xerraran sobre el Monsiváis escriptor, la seva peculiaritat estilística, la seva potència creativa i la seva diversitat de registres. Tot seguit, i coincidint amb la ruta dels altars de morts a Barcelona –una de les tradicions d’origen prehispànic amb més vigència a Mèxic-, es procedirà a la inauguració de l’altar en homenatge a Monsiváis. L’altar, que romandrà instal·lat fins el dia 12, es composa de manera habitual de “calaveritas de azúcar” i un grapat d’objectes vinculats al seu protagonista; en aquest cas, l’escriptor desaparegut. L’altar serà inaugurat pel caricaturista Rafael Barajas ‘el Fisgón’ -qui intervindrà in situ algunes parets- i pel periodista mexicà Jenaro Villamil. L’elaboració d’aquest ornament ha estat possible amb la col·laboració del Museo del Estanquillo de México i el Colectivo Consorte Conglomerado Cultural. A l’endemà, a partir de dos quarts de vuit del vespre, Casa Amèrica Catalunya viurà la segona jornada dedicada a Carlos Monsiváis in memoriam, obrint com sempre les seves portes de franc, sense cobrar entrada. Aquest cop, dues de les persones més pròximes al gran escriptor, el caricaturista Rafael Barajas ‘el Fisgón’ i el periodista Jenaro Villamil, conversaran entorn al perfil social del personatge i a les seves reivindicacions de caire social. A través de les seves cròniques, Monsiváis constatà la força que arriba a plasmar la societat quan aconsegueix organitzar-se al voltant d’un objectiu concret i just. L’escriptor i intel·lectual es va posicionar de manera clara a favor del ple desenvolupament dels drets humans, des del terratrèmol del 1985 de greus conseqüències o l’explosió de San Juanico, passant per diversos tipus d’oposició política, els drets sexuals de les minories i també els de l’Església. Tornant a les seves necrològiques, les més encertades van dir “Carlos Monsiváis va fer carrera a les tribunes de Mèxic després de beure’s desenes de biblioteques, de tornar-se expert en els volums que comencen amb la Bíblia, i d’estar present en quanta presentació de llibre, exposició plàstica, míting polític, conferència magistral, borratxera intel·lectual, debat literari, publicació periòdica i demanda de justícia des de mitjans de la dècada dels 50 fins el passat mes d’abril, quan va ser ingressat a l’Instituto Nacional de Nutrición Salvador Zubirán afectat de les vies respiratòries”.
