Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
31/01/2007 / Barcelona

L'Asociación Pro-Búsqueda denuncia la “indiferència” i “perversió” de l'estat salvadorenc davant els casos de desaparicions de nens

“La nostra lluita és difícil i adversa per la indiferència i perversió de l'Estat salvadorenc davant les desaparicions de nens, la pitjor tortura a la que es pot sotmetre a un ésser humà”, ha afirmat Mario José Sánchez, coordinador de l'Associació Pro-Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, en el marc de les jornades “¿On són?” impulsades per Casa Amèrica Catalunya. L'Asociación Pro-búsqueda, fundada pel jesuïta basc Jon Cortina al 1994, estima que més de 9.000 nens van desaparèixer a El Salvador a conseqüència de la guerra civil (1980-1992). Sánchez ha denunciat l'existència d'una “màfia” de militars, advocats, funcionaris públics i membres de les elits econòmiques del país que han amassat fortunes amb aquests crims de lesa humanitat. (A la imatge, Mario José Sánchez -envoltat per Carla María Sánchez, Francisca Quinteros y Gabriela Dalla Corte, moderadora del debat- durant la seva intervenció)

“La nostra lluita és difícil i adversa per la indiferència i perversió de l'Estat salvadorenc davant les desaparicions de nens, la pitjor tortura a la que es pot sotmetre a un ésser humà”, ha afirmat Mario José Sánchez, coordinador de l'Associació Pro-Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, en el marc de les jornades “¿On són?” impulsades per Casa Amèrica Catalunya. L'Asociación Pro-búsqueda, fundada pel jesuïta basc Jon Cortina al 1994, estima que més de 9.000 nens van desaparèixer a El Salvador a conseqüència de la guerra civil (1980-1992). Sánchez ha denunciat l'existència d'una “màfia” de militars, advocats, funcionaris públics i membres de les elits econòmiques del país que han amassat fortunes amb aquests crims de lesa humanitat.Sánchez ha assenyalat l'existència d'aquesta trama com un dels possibles motius que justificarien que l'Estat salvadorenc “hagi negat sistemàticament la desaparició de nens”. “Es cobraven entre 15 i 20 mil dòlars per adopció i només l'Ambaixada dels Estats Units a El Salvador va tramitar 2.500 adopcions”, ha informat el responsable de Pro-Búsqueda. Militars i tràfic d'òrgans“Els pares adoptius d'aquests nens també són víctimes perquè quan saben la veritat descobreixen una injustícia estructural”, ha afegit no sense abans recordar que “molts militars salvadorencs es van quedar amb nens” i que en relació amb aquestes desaparicions també s'han donat casos de tràfic d'òrgans.Mario José Sánchez ha subratllat que la recent victòria judicial en l'anomenat cas de les germanes Serrano-Cruz –en què la Cort Interamericana de Drets Humans s'ha pronunciat contra l'estat salvadorenc per la desaparició d'aquestes dues nenes–, la situació no ha variat significativament. “Encara amb aquesta sentència, l'Estat de El Salvador segueix incomplint el mandat de satisfer i reparar a les víctimes de la guerra civil”, s'ha lamentat. “Les desaparicions de nens són un dels temes més penosos que pugui haver i la seva resolució suposa un gran desafiament per a El Salvador en la construcció d'una societat més humana”, ha remarcat.Retrobament a EuropaEl coordinador de Pro-Búsqueda ha participat en una taula rodona organitzada per Casa Amèrica Catalunya en la que també han intervingut Carla María Sánchez, salvadorenca doctoranda en Història per la Universitat de Barcelona, i Francisca Quinteros, ex-combatent de la guerrilla de El Salvador i primera víctima del conflicte que es trasllada a Europa per retrobar-se amb la seva filla, 24 anys després que li fora arrabassada quan era un nadó de dos mesos. La petita va ser posteriorment adoptada per una família francesa. “Aquest primer retrobament a Europa és una fita per a Pro-Búsqueda”, ha recalcat Sánchez qui ha informat que durant la seva estada en el vell continent recollirà mostres de joves salvadorencs adoptats per famílies europees per a contrastar-les amb el banc de dades genètic que manega l'Associació en la localització i identificació dels nens desapareguts en aquest país centreamericà.