La nova entrega de LATcinema a domicili presenta un curtmetratge salvadorenc acabat de sortir de forn i que està creuant fronteres, Fantasmas, de Diego Escobar. Història intimista sobre com una mare s'esforça per fer feliç la seva filla en temps de quarantena i així evitar que els records es tornin fantasmes. Recuperem un clàssic colombià de 1993 i, en paraules de Gabriel García Márquez, "la pel·lícula que millor reflecteix Colòmbia en tota la història de cinema nacional": La estrategia del caracol, de Sergio Cabrera. Finalment, ens anirem de viatge al Perú amb Sigo siendo, documental musical de Javier Corcuera. Aquesta cinta recorre diferents racons de país a través de la vida d’una vintena de músics.
Passin i vegin.
07/05/2020 / Barcelona
LATcinema a domicili #3
Fantasmas (Dir. Diego Escobar | Ficció | 4’30” | 2020 | El Salvador)
Una mare fa l'impossible per fer feliç la seva filla en temps de quarantena per evitar que els records es converteixin en fantasmes del seu passat. Fantasmas és la proposta de el jove director Diego Escobar pel festival de curtmetratges gravats amb el mòbil d’Escine, la primera escola de cinema i art audiovisual a El Salvador. La convocatòria se centrava en la quarantena com a tema. Amb el text de Natalia Varela, la seva esposa i intèrpret, Escobar aconsegueix amb el seu Iphone 7 retratar "una història que, si bé és cert que és cinema de ficció, és honesta i real, alguna cosa amb el que la gent se sentís identificada i que toqués les seves emocions ".
Podeu veure la resta de curtmetratges enviats a la següent llista de reproducció de canal de Escine.
La estrategia del caracol (Dir. Sergio Cabrera | Comedia, Drama social | 105’ | 1993 | Colombia)
Aquesta pel·lícula, estrenada en el nadal de 1993, és un gran clàssic del cinema colombià modern. Els veïns d'un dels barris més pobres de Bogotà lluiten per evitar l'enderrocament de la casa on viuen, que és propietat d'un milionari sense escrúpols. Tot i que la seva lluita contra l'especulació i la corrupció sembla perduda per endavant, posen en pràctica una original estratègia ideada per don Jacinto, un vell anarquista espanyol. El desenllaç es resol en un pla i una frase, que és icònica en el cinema mundial: "Aquí tenen el seu hijoeputa casa pintada".
- Festival de Valladolid - Seminci: Espiga d'Or Millor pel·lícula (1993).
- Festival de l'Havana: Millor director, música i disseny de producció (1993).
- Festival de Cinema Llatinoamericà de Huelva: Colón d'Or Millor pel·lícula (1993).
- Premis Goya: nominada a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana (1994).
Sigo siendo - Kachkaniraqmi (Dir: Javier Corcuera | Documental | 123 ' | 2013 | Perú)
Sigo siendo (Kachkaniraqmi) és una pel·lícula de personatges que són part d'un país. Aquesta pel·lícula parla de música i de músics, però no és una pel·lícula estrictament musical, és una pel·lícula d'històries personals aparentment molt llunyanes, històries que es busquen en un país que també intenta trobar-se i dibuixar la seva identitat. Filmada en quítxua chanka, shipibo, conibo i espanyol, Javier Corcuera presenta a una vintena de músics de la costa, la serra i la selva peruanes. Entre ells trobem a Carlos Hayre, llegenda de la guitarra “costeña” peruana, la cantant amazònica Roni Wano / Amelia Pandura, Andrés "Chinango" Lares, violinista ayacuchano de música andina i la dansaire de tisores Elizabeth López "Palomita", per esmentar-ne alguns.
- 17 ° Festival de Cinema de Lima, Premi del jurat al Millor Documental (2013).
- Festival Cinema les Amèriques, Premi del públic (2013).
- Clam Festival de Cinema Solidari de Navarcles, Premi del jurat (2014).
- Festival de Cinema Migrant, Premi al Millor Documental (2014).
Si t'agrada el tràiler, segueix aquest enllaç per veure la pel·lícula.
