“Arriba un moment en què no és important si una obra d'art l’ha fet un home o una dona.” Francisca Romeo, una de les actrius protagonistes de “Esas no son penas” (2007), ha plantejat aquesta idea en el primer dels debats de Cinecuanon 2007, la primera mostra de cinema equatorià a Catalunya, que ha tractat sobre el la qüestió de gènere en cinematografia. A la taula rodona també han participat Yanara Guayasamín (a la imatge), directora del documental “De cuando la muerte nos visitó” (2002) –ambdós films projectats avui dilluns a Casa Amèrica Catalunya– i Meri Torras, crítica literària experta en la perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una altra de les idees del debat, llançada per Torras, és que els espectadors, com els cineastes, tampoc no poden desposseir-se de les seves ‘circumstàncies'.
L’Equador, des de la mirada de les seves realitzadores cinematogràfiques
“Arriba un moment en què no és important si una obra d'art l’ha fet un home o una dona.” Francisca Romeo, una de les actrius protagonistes de “Esas no son penas” (2007), ha plantejat aquesta idea en el primer dels debats de Cinecuanon 2007, la primera mostra de cinema equatorià a Catalunya, que ha tractat sobre el la qüestió de gènere en cinematografia. A la taula rodona també han participat Yanara Guayasamín, directora del documental “De cuando la muerte nos visitó” (2002) –ambdós films projectats avui dilluns a Casa Amèrica Catalunya– i Meri Torras, crítica literària experta en la perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una altra de les idees del debat, llançada per Torras, és que els espectadors, com els cineastes, tampoc no poden desposseir-se de les seves ‘circumstàncies'.
