Les exposicions de Casa Amèrica Catalunya viatjaran força en els propers mesos, fruit del prestigi que s’han guanyat. “Ausencias” estarà present a l’emblemàtica i ara recuperada ESMA de Buenos Aires, a Frankfurt i a Ginebra. “Ya vuelvo. Una vida por la paz”, dedicada a Carlos Pizarro, arribarà a casa per viure també una emotiva estrena a Bogotà i “Cuba Mía”, l’antològica de Rodrigo Moya sobre els primers anys de la Revolució, ha generat la curiositat dels irlandesos i es podrà veurà a Dublín. Per últim, “Laberinto de Miradas” saltarà des de Mèxic D. F. fins a Valparaíso. Així doncs, Argentina, Alemanya, Suïssa, Colòmbia, Irlanda i Xile quedaran unides a partir d’iniciatives culturals d’èxit generades a Barcelona en pont de lligam amb Llatinoamèrica.
Les nostres exposicions viuran una tardor atapeïda gràcies a sis inauguracions a diverses capitals de tot el món
A la indiscutible qualitat s’hi junta en alguns casos, la força emocional de les gires. És el cas d’”Ausencias”, ja vista a l’Argentina, però mai en aquest escenari. Les fotografies de Gustavo Germano sobre els desapareguts a causa de la dictadura militar, abans i dècades després, acompanyats pels seus familiars i íntims, ocuparan la tristament famosa Escuela Mecánica de la Armada, més coneguda encara per les seves sigles d’ESMA, allà on es torturaven molts dels segrestats per les seves idees. Convertit ara en un centre per a la memòria, el 18 de setembre i fins el 8 de novembre, Germano, les Madres i les Abuelas de Plaza de Mayo i un bon nombre d’autoritats locals –encara per confirmar-, assistiran a la inauguració de la Fotogalería del Centro Cultural de la Memoria Haroldo Conti, dedicada a aquest escriptor desaparegut precisament en aquestes sinistres dependències un dia del 1977. Avui, en aquestes sales es treballa encara contrarellotge per integrar-les en el conjunt de 70 hectàrees de terreny on ja hi funcionen, entre d’altres, el local on s’hi apleguen la seu de les Madres, l’Arxiu Nacional de la Memòria Històrica argentina, el Centre de Drets Humans, el canal de televisió Encuentros –molt famós avui al país per la seva excel·lent programació- o la part del casino d’oficials que encara queda sense tocar al ser on es realitzaven les sessions d’interrogatori i tortura als detinguts. Tal com informem en altres notícies del nostre web, al mateix temps les fotografies i texts que formen “Ausencias” també son vistos pel públic europeu en exhibicions a Frankfurt, i al Jardí dels Desapareguts de la ciutat suïssa de Ginebra tot formant part d’una exposició col·lectiva que es podrà veure entre el 30 de setembre i el 17 d’octubre. Paral·lelament, i sense baixar el nivell emocional, el dijous dia 9 de setembre, el Museu Nacional de Colòmbia acollirà a Bogotà la inauguració de “Ya vuelvo”, dedicada a la vida de Carlos Pizarro. L’excel·lent mostra, també produïda des de Casa Amèrica Catalunya, repassa la trajectòria vital, intel·lectual, combatent i política de Carlos Pizarro Leongómez, comandant general del Movimento 19 de Abril, M-19, la guerrilla colombiana que va deposar les armes per lluitar des de l’arena política per la justícia social. Al 1990, als 38 anys, quan era candidat a la presidència de Colòmbia, Pizarro va morir en rebre 15 impactes de bala d’un sicari dels paramilitars. L’assassinat de Pizarro va obrir una profunda ferida encara sense guarir en la democràcia colombiana. Avui dia, la tomba de Pizarro rep encara visites diàries, demostrant que continua ben viu a la memòria col·lectiva del seu poble. “Ya vuelvo” va ser estrenada a la nostra seu de Barcelona l’abril del 2009. Juan Manuel Santos, ex ministre de Defensa i avui president de Colòmbia, la va visitar el mes de juliol i tal va ser l’impacta que va rebre al veure-la que, onze mesos després, va voler emportar-se-la al seu país. Ara, amb l’ajut de Maria José Pizarro, filla d’en Carlos, l’exposició obrirà a Bogotà aixoplugada amb la presència de Mariana Garcés, ministra de Cultura del país; María Victoria de Robaya, directora del Museo Nacional, i Antoni Traveria, director de Casa Amèrica Catalunya. En el cas de “Cuba Mía”, del gran fotògraf mexicà Rodrigo Moya l’estrenarem en el marc del 50 aniversari de l’enderrocament de la dictadura de Batista pels guerrillers liderats per Fidel Castro i Ernesto ‘Che’ Guevara. ‘Cuba Mía’ proposa, a través de més de 80 fotografies preses al 1964, un passeig per la il·lusió, esperança i optimisme amb què el poble cubà va viure els primers anys de la Revolució. La mostra també inclou una dotzena de fotos del Che Guevara captades al seu despatx com a Ministre de les Indústries. Ara, la qualitat històrica i fotogràfica del treball d’en Moya ha captat l’interès de l’Instituto Cervantes de Dublín, institució que ja ha havia mostrat anteriorment “Cuba Mía” a les seves delegacions de Milà i Argel. En últim lloc, “Laberinto de Miradas”, la complexa exhibició fotogràfica que, per primer cop, s’ha pogut veure al complert a Mèxic D. F., saltarà fins l’altra punta del continent. A partir del seu tancament a la capital mexicana, el dia cinc d’aquest mes, recorrerà un llarg camí per tal d’establir-se a la vila xilena de Valparaíso, seu de la propera edició del Fòrum Universal de les Cultures. De “Laberinto” hi trobaran tanmateix molta informació literària i gràfica en altres indrets del nostre web.
