El 2006 ha estat l’any de les eleccions a Llatinoamèrica. Entre el 15 de gener, amb la victòria de Michelle Bachelet a Xile, i el 3 de desembre, testimoni de la reelecció d’Hugo Chávez a Veneçuela, s'han pogut veure fins a 9 comicis electorals, alguns amb resultats inesperats i d’altres que han donat la volta al món per la polèmica que els ha acompanyat fins gairebé acabat l’any. (En la imatge, Lula da Silva, que va obtenir una brillant reelecció tot i els escándols de corrupció en què es va veure envoltat)
20/12/2006 / Barcelona
Les notícies del 2006 (I): Eleccions a Llatinoamèrica
El 2006 ha estat l’any de les eleccions a Llatinoamèrica. Entre el 15 de gener, amb la victòria de Michelle Bachelet a Xile, i el 3 de desembre, testimoni de la reelecció d’Hugo Chávez a Veneçuela, el món sencer s’ha fet ressò de fins a 9 comicis electorals, alguns amb resultats inesperats i d’altres que han donat la volta al món per la polèmica que els ha acompanyat fins gairebé acabat l’any.
El calendari tenia la primera data assenyalada a l’equador del gener amb la segona volta d’un comicis xilens que havien deixat dos únics candidats en la lluita per la victòria: Michelle Bachelet, successora de l’anterior president, Ricardo Lagos, y el conservador Sebastián Piñera. Bachelet es va convertir, amb 7 punts percentuals i mig milión de vots de diferència respecte el seu rival, en la primera dona en la història de Xile que ocupa el màxim càrrec d’aquest país.
Més informació: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=207
El mes de febrer també arribava acompanyat d’una nova crida a les urnes, aquest cop a Costa Rica. Amb una de les xifres d’abstenció més altes d’aquest país centreamericà, el Premi Nobel de la Pau de 1987, Òscar Arias, va evitar la segona volta i amb més d’un 40% dels vots va aconseguir la presidència per davant d’Otón Solís per tan sols 1 punt de marge.
Més informació: http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=243
Vam haver d’esperar fins l’abril per tornar a veure noves eleccions i nous resultats. Era el torn del Perú. El dia 9 d’aquest mes es va celebrar la primera volta, que va deixar l’ultranacionalista Ollanta Humala com a gran vencedor per davant del socialdemòcrata Alán García. Els peruans van haver d’esperar fins el 4 de juny per tornar a desar la papereta i conèixer el nom del seu nou president. García va fer bona la seva estratègia i es va proclamar guanyador amb més d’un milió de vots per davant d’Humala, que va admetre esportivament la derrota.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=386
Pocs dies abans, Colombia vivia les seves jornades democràtiques. El 28 de maig va ser el dia de la reelecció d’Álvaro Uribe, que va arrassar amb un 62% dels vots, consolidant la “tercera via” a llatinoamèrica, conservadora i allunyada de la corrent en expansió de l’esquerra.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=379
Mèxic va viure, el 2 de juliol, les eleccions més polèmiques seguides dels episodis més vergonyosos dels últims temps a aquell país. Els dos principals candidats, el conservador Felipe Calderón i el representant majoritari de les esquerres Andrés Manuel López Obrador, van arribar al recompte amb una diferència de només 200.000 vots a favor del primer, que va ser proclamat president. La història no acabava aquí: López Obrador mai no va acceptar els resultats i fins el mateix dia de la investidura de Calderón el passat 1 de desembre, va denunciar dia sí dia també que s’havia comès frau electoral. Obrador va organitzar escenes grotesques com la falsa proclamació de la seva presidència o la presa del Congrés per part dels diputats del seu partit.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=451
La tardor donaria pas als últims quatre comicis de l’any. El primer d’ells, la prova de foc de Lula al Brasil. El dia 1 d’octubre, els ciutadans d’aquest país van decidir que si el seu president volia la reelecció, hauria de buscar-la en la segona volta del dia 29 d’aquell mes. Lula no havia aconseguit el 50% dels vots que li calien per estalviar-se un segon procés. Aquest, però, va ser molt més plàcid pel president, que es va imposar per més de 20 punts (60% a 39% dels vots) al seu rival, el socialdemòcrata Geraldo Alkmin.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=551
Quinze dies abans, però, havia estat l’hora dels equatorians, que van decidir que el conservador Álvaro Noboa i el líder d’esquerres Rafael Correa s’ho jugarien tot a la segona volta. Així, el dia 26 de novembre, les urnes es van reobrir i Correa va vèncer contundentment per més de 20 punts de diferència respecte el seu rival, augmentant una mica més el gruix de presidents de l’esquerra que porten el timó a llatinoamèrica.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=596
La tendència es va consolidar a Nicaragua el dia 5 de novembre. El líder sandinista Daniel Ortega es va proclamar nou president del país 16 anys després d’haver perdut el poder en mans dels conservadors. Amb el 38% dels vots, va superar els seus rivals de la dreta Eduardo Montealegre (29%) i José Rizo (26%).
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=563
El recorregut electoral acabava amb un plat fort: Veneçuela. El dia 3 de desembre, Hugo Chávez optava a la seva segona reelecció i de seguida va quedar clar que no en tenia ni per començar amb el seu rival, el governador de l’estat de Zulia Manuel Rosales. El líder de la revolució bolivariana va arrasar amb més d’un 60% dels vots contra el 36% que va obtenir Rosales.
Més informació:
http://www.americat.org/es/noticias-premsa/noticias.asp?id=608
Tres reeleccions, les de Lula (Brasil), Chávez (Veneçuela) i Uribe (Colòmbia); dos que tornen després d'un temps d'abscència, Ortega (Nicaragua) i Alan García (Perú); dues apostes de continuitat, les de Bachelet (Xile) i Felipe Calderón (Mèxic), i un balanç de 7 a 2 favorable a les esquerres, que durant els propers anys protagonitzaran més que mai la política llatinoamericana.
