Després de Chávez, arriba Ortega. El nou president de Nicaragua ha assumit aquest dimecres la presidència del país just un dia després que ho fes el seu homòleg veneçolà. Daniel Ortega, que va vèncer a les eleccions del passat 5 de novembre, s'ha dirigit als més de 100.000 nicaragüencs que han assistit de la plaça Joan Pau II de Managua amb un contundent discurs contra el “capitalisme salvatge” i el neoliberalisme. En aquest sentit, Ortega ha anunciat el “nou camí” que inicia el país amb la seva arribada, “que permetrà a les famílies nicaragüencs viure amb dignitat”. (En la imatge, el president de la Assamblea Nacional, René Núñez, col.loca la banda presidencial a Ortega)
11/01/2007 / Barcelona
Les notícies del 2007 (1): Daniel Ortega torna al poder a Nicaragua i anuncia l'inici d'un “nou camí”
Després de Chávez, arriba Ortega. El nou president de Nicaragua ha assumit aquest dimecres la presidència del país just un dia després que ho fes el seu homòleg veneçolà. Daniel Ortega, que va vèncer a les eleccions del passat 5 de novembre, s'ha dirigit als més de 100.000 nicaragüencs que han assistit de la plaça Joan Pau II de Managua amb un contundent discurs contra el “capitalisme salvatge” i el neoliberalisme. En aquest sentit, Ortega ha anunciat el “nou camí” que inicia el país amb la seva arribada, “que permetrà a les famílies nicaragüencs viure amb dignitat”.Prèviament, i amb una hora de retard respecte el que estava previst perquè pogués arribar el president de Veneçuela, Hugo Chávez, el nou president de Nicaragua ha protagonitzat la cerimònia d'investidura a la que han assistit més de dos mil convidats internacionals, entre els quals es trobaven 16 caps d'estat, condecorats per Ortega amb la medalla de la Unitat Llatinoamericana. En representació de l'estat espanyol, han assistit a l'acte el Príncep d'Astúries, la secretària d'Estat Iberoamericana, Trinidad Jiménez i el secretari general de l'Organització d'Estats Americans, José Miguel Insulza.Ortega, que torna al poder després d'haver dirigit el país entre 1979 i 1990, serà un dels puntals, al costat de Chávez i el president bolivià, Evo Morales, de l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA) proposta per Veneçuela, alternativa a la firma del Tractat de Lliure Comerç que pretén impulsar Estats Units als països de Llatinoamèrica.Un dia abans, Hugo Chávez va celebrar la reedició del seu tercer mandat, amb un discurs protagonitzat per la “reforma integral i profunda de la constitució” que va anunciar. Entre les mesures que posarà sobre la taula es troba la inclusió de la reelecció presidencial indefinida (actualment limitada a dos mandats de 6 anys), la creació d'un Partit Unit Socialista de la Revolució Veneçolana o l'aplicació de la “llei de lleis”, una llei que li permeti adoptar mesures sense necessitat de sotmetre-les a votació al parlament.
