Casa America Catalunya

La vice-presidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha iniciat aquest dilluns 5 de març la lectura pública de l'obra de Gabriel García Márquez “Cien años de soledad”, l'acte central de l'homenatge que la Casa de América i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals rendeixen a l'escriptor colombià, que el dimarts 6 de març compleix 80 anys, informa l'agència EFE. Durant unes 16 hores, representants de la política i del món de la cultura espanyoles prestaran la seva veu per a la lectura de la novel·la, publicada fa 40 anys.
La lectura pública s'ha iniciat a les nou del matí, en l'escalinata del Palau de Linares, seu de la Casa de América, i després de Fernández de la Vega, han seguit recreant diferents passatges de la novel·la més representativa de la corrent denominada “realisme màgic”, la vicepresidenta del Congrés, Carme Chacón; la secretària d 'Estat per a la Cooperació Internacional, Leire Pajín, o la secretària d'Estat per a Llatinoamèrica, Trinidad Jiménez.Cadascun dels lectors disposarà de 15 minuts, equivalent a set pàgines, per poder completar les 16 hores que els organitzadors han calculat que portarà la lectura completa de “Cien años de soledad”També mostraran la seva admiració per García Márquez representants del món de l'art, del cinema, de la literatura i de la premsa, com Marisa Paredes, Mariano Barroso, Sergio Cabrera, Mercedes Sampietro, Ángeles González Sinde, Emma Suárez, Jorge Franco, Jorge Eduardo Benavides, Fernando Ampuero, Montxo Armendáriz, Iñaki Gabilondo i Lola Álvarez.Obra mestraGabriel García Márquez va escriure a Mèxic “Cien años de soledad”, que va ser editada el 5 de juny de 1967, per l'editorial Sud-americana. La seva obra mestra  –les vendes de la qual superen els 32 milions d'exemplars arreu del món– va ser decisiva perquè l'Acadèmia Sueca li atorgués al 1982 el Premi Nobel de Literatura, i està considerada una de les millors novel·les de tots els temps.Sobre aquesta obra cabdal de la literatura en castellà, Jorge Aulicino, del diari argentí Clarín, afirma que “Cien años de soledad” és “nau insígnia d'un fenomen comercial, cultural i polític, que va rebre els cops de la crítica que va desmantellar les adherències ideològiques d'aquell “boom”, en relació a l'eclosió, als anys 60, de la literatura llatinoamericana representada per autors com el propi García Márquez, Mario Vargas Llosa, Carlos Fuentes i Julio Cortázar, entre d'altres. Gabo i FidelEl prestigiós rotatiu sosté que “el grup del “boom” acabaria dividit pel que fa a les posicions enfront de Cuba a finals dels 60”, en al·lusió a un dels aspectes més polèmics de l'homenatjat escriptor colombià. En l'actualitat, García Márquez manté un estret vincle d'amistat amb el dictador cubà Fidel Castro, que justifica “per la convicció que cal buscar un camí llatinoamericà”, segons narra a El País Juan Luis Cebrián, periodista i membre de la Real Academia Española de la Llengua. En suma, que als seus 80 anys, Gabriel García Márquez és una llegenda viva de les lletres espanyoles, gràcies, en molt bona part, a “Cien años de soledad”, un llibre captivador, exponent del “realisme màgic”, una meravellosa evocació de la naturalitat dels elements fantàstics que provoca que “els nous lectors que obren aquest llibre ho facin amb la mirada fascinada