D'on procedeix la violència tan extrema que està devastant a Mèxic? L'escriptor Sergio González Rodríguez busca respostes en el seu últim llibre, “El hombre sin cabeza”, que ha presentat a Casa Amèrica Catalunya acompanyat per l'editor Jorge Herralde i l'adjunta a direcció de l'entitat, Marta Nin. “Avui Mèxic és l'arquitectura del subterrani. Però és possible tirar endavant. Espero que el lector trobi en aquest llibre zones d'esperança”, ha dit. En “El hombre sin cabeza”, l'autor de “Huesos en el desierto” –amb el qual va destapar els assassinats sistemàtics de dones a Ciutat Juárez– aborda l'auge de les decapitacions que duen a terme els sicaris del narcotràfic. “Revertir la situació actual portarà una generació. Si no comencem a solucionar-lo ja, Mèxic no té futur”, ha afirmat Sergio Rodríguez, partidari de legalitzar les drogues per “acabar amb el negoci” d'uns narcotraficants amb “carta de llibertat”.
L'escriptor Sergio González Rodríguez presenta el seu llibre “El hombre sin cabeza” i adverteix: “Si no comencem a solucionar ja el problema del narcotràfic, Mèxic no té futur”
Sergio González ha explicat en aquest esmorzar literari amb periodistes i escriptors organitzat per Casa Amèrica Catalunya i l'Editorial Anagrama que “El hombre sin cabeza” dóna continuïtat a “Huseos en el desierto” en l’objectiu de “explicar un món invisible que no volem que continuï”. La violència que pateix Mèxic és un “drama” que “em fereix profundament”, ha dit l'escriptor i periodista, qui, arran de les seves investigacions, fa deu anys va ser segrestat dues vegades, torturat i amenaçat de mort. En 2004, un confident dels serveis de seguretat mexicans el va alertar de l'existència d'un pla per assassinar-lo.“Cal combatre frontalment als càrtels de la droga amb una política més eficient que ha d’arrencar d'una depuració institucional a fons”, ha reclamat. “El narcotràfic va créixer a Mèxic pel suport i patrocini de l'Estat i els partits polítics, i la corrupció institucional el permet”, ha denunciat per afegir que “no s'ha detingut a cap dels principals ‘capos' de la droga mexicans. Entre ells, “El Chapo” Guzmán –una de les deu majors fortunes del planeta, segons la revista “Forbes” –, qui viuria còmodament prop de la frontera amb Guatemala. Legalitzar les drogues“Sense un replantejament a fons del negoci de la il·legalitat de les drogues, no avançarem. Serà més fàcil legalitzar-les i acabar amb el negoci. I no és un assumpte moral: cal trencar el cap de l'hidra”, ha reclamat González Rodríguez, qui considera aquest fenomen un “assumpte global”. “El problema no és només de Mèxic i els Estats Units. També implica a Europa i a tota l’Amèrica Llatina”, ha dit posant com a exemple les connexions entre el “Càrtel del Golf” i la N'Dranghetta italiana o els “interessos” del “Càrtel de Juárez” a lAargentina i Perú.“La cooperació internacional és imprescindible per a Mèxic. Sense ella, el país no se’n sortirà”, ha assenyalat. En aquest sentit, l'expert ha celebrat la implicació de la nova administració nord-americana en la lluita contra els ‘narcos'. “És la primera vegada que un Govern dels Estats Units és conscient de la gravetat del problema” ha dit abans de rebutjar un “Pla Colòmbia” per al seu país. “Es podria repetir que l'ús de paramilitars per controlar el narcotràfic acabi provocant una desestabilització política”, ha raonat. “La “mexicanització” del narcotràfic és més complicada i opressiva”, ha advertit recordant xifres esgarrifoses com aquestes:7 de cada deu caps policials mexicans adorarien a la Santa Mort.Segons alguns estudis, el narcotràfic controlaria la meitat del territori mexicà.A Mèxic circularien 18 milions d'armes il·legals.Algunes estimacions xifren en 25.000 milions de dòlars anuals l'import del blanqueig de diner a Mèxic procedent del narcotràfic.L'índex d'impunitat dels delictes comesos és del 99%.“Cal adoptar una actitud molt diferent. No se sosté que el Govern mantingui que el que ha fet fins ara ha estat bé. És imprescindible un pla alternatiu. Si no comencem a solucionar-ho ja, Mèxic no té futur”, ha sentenciat una de les persones que millor coneix el complex entramat de la violència associada als narcotraficants mexicans.
