Casa Amèrica Catalunya ha acollit el seminari sobre arquitectura moderna a l’Amèrica Llatina, en el qual dos membres de la Universidad Nacional del Litoral d’Argentina han tractat la problemàtica de l’habitatge social al seu país en comparació amb la vivenda a Catalunya. Sota el títol “Habitatge social: una mirada comparada de la producció argentina i catalana (1930-1970). Solucions vigents”, els arquitectes argentins Paola Bagnera i Jerónimo Silva han parlat sobre diverses tipologies de vivenda social a l’Argentina i a Catalunya. Després de fer un repàs cronològic a la modernització de les construccions argentines, Bagnera ha conclós que la introducció de l’habitatge social es va esdevenir de forma paral•lela a la introducció del peronisme i que és justament per aquest motiu, que es conceptualitza la vivenda com a “responsabilitat de l’estat”.
L’estat, mobilitzador de l’arquitectura moderna
Casa Amèrica Catalunya ha acollit el seminari sobre arquitectura moderna a l’Amèrica Llatina, en el qual dos membres de la Universidad Nacional del Litoral d’Argentina han tractat la problemàtica de l’habitatge social al seu país en comparació amb la vivenda a Catalunya. Sota el títol “Habitatge social: una mirada comparada de la producció argentina i catalana (1930-1970). Solucions vigents”, els arquitectes argentins Paola Bagnera i Jerónimo Silva han parlat sobre diverses tipologies de vivenda social a l’Argentina i a Catalunya. Després de fer un repàs cronològic a la modernització de les construccions argentines, Bagnera ha conclós que la introducció de l’habitatge social es va esdevenir de forma paral·lela a la introducció del peronisme i que és justament per aquest motiu, que es conceptualitza la vivenda com a “responsabilitat de l’estat”.
Jerónimo Silva, també de la Universidad Nacional del Litoral ha parlat de l’habitatge com a problemàtica social que no passa de moda. Pel que fa a ponents catalans, han participat en el seminari arquitectes de la Universitat Politècnica de Catalunya com Josep Bosch Espelta (“L’habitatge social a Barcelona 1925-1980”); Pere-Joan Ravetllat Mira (“L’habitatge a Barcelona, projectes actuals”); Marcelo Ranzini (“El polígon de Montbau”) i Andreu Solano (“La casa bloc”).