Després de ser exhibida durant quatre mesos a Casa Amèrica Catalunya, aquest dissabte 24 de juliol s'inaugura al Centre Cultural d'Espanya a La Paz (Bolívia) l'exposició Albada a El Alto. Mirades a l'obra de Freddy Mamani. Fotografies de Wara Vargas. La mostra convida a recórrer les acolorides construccions de l'arquitecte bolivià Freddy Mamani, artífex de la nova identitat sorgida a El Alto, la ciutat més jove de Bolívia, que ha experimentat una veloç transformació econòmica. L'acte inaugural comptarà amb la participació de Francisco Javier Gassó, ambaixador d'Espanya a Bolívia; Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya, i Freddy Mamani.
22/07/2021 / Barcelona
L'exposició 'Albada a El Alto. Mirades a l'obra de Freddy Mamani' s'instal·la a La Paz (Bolívia)
El Alto ja no és una barriada perifèrica de la capital, tampoc és la clàssica ciutat llatinoamericana que té un centre amb la seva catedral i la seva plaça. Té una societat pròpia i complexa, amb tot just 4 generacions en les quals no hi ha un trencament entre el món urbà i el món rural. La mateixa força i convicció que aixequen El Alto és la que sosté les construccions de Freddy Mamani. Entre la claredat i la confusió, i potser al marge de les regles clàssiques de l'arquitectura, quina societat és la que sorgeix a El Alto?
Amb les polítiques de govern d'Evo Morales, que va arribar al poder l’any 2006 amb un amplíssim suport de miners, cocaleros i associacions de veïns, la redistribució de la renda ha potenciat la creació d'una nova classe mitjana aimara amb un clar orgull indígena. Quan aquesta nova burgesia s'insereix en l'economia de consum, l'arquitectura de Freddy Mamani (Catavi. Bolívia. 1971) és el seu acompanyament fidel.
"Totes les meves obres tenen la mateixa estructura -explica Mamani-. A la planta baixa hi ha una galeria de botigues i els salons de festa; més amunt un local comercial, un gimnàs, un restaurant o petits apartaments que es lloguen. Normalment aquestes parts són les que es complementen amb més rapidesa per permetre que l'activitat comenci a generar guany mentre el treball continua a la part superior, on es construeix la casa patronal".
Wara Vargas (La Paz. Bolívia. 1977)
Es va especialitzar en fotografia de premsa a l'Institut de Periodisme José Martí, a Cuba. Durant els últims anys ha treballat per a mitjans de comunicació a Bolívia i ha realitzat regularment exposicions a Alemanya, Estats Units, Colòmbia, Brasil, Uruguai, Mèxic, Itàlia i Espanya. Els seus projectes fotogràfics parlen de les dones i històries de Bolívia, aprofundint en la mística dels rituals tradicionals i els imaginaris que construeixen les identitats contemporànies.
El 2020 va publicar el llibre Paredes que hablan, en què registra els espais físics dels soterranis del Ministeri de Govern de Bolívia, on van ser torturades les víctimes de la violència política, i reuneix testimonis de represaliats com Julio Llanos Rojas. Actualment, gràcies a una beca de National Geographic, documenta el treball de llevadores tradicionals a Bolívia.
Més informació:
Veure video inauguració on line exposició Albada a El Alto. Mirades a l'obra de Freddy Mamani a Casa Amèrica Catalunya (25-2-21).
Wara Vargas fotografia l'arquitectura de Mamani - Diario Página Siete
