Per aquestes festes us proposem la lectura d’una novel·la gòtica que promet, l’últim premi Herralde de novel·la.
Nuestra parte de noche / Mariana Enriquez. Anagrama, 2019
Llibre destacat setmanal: ‘Nuestra parte de noche’, de Mariana Enriquez
El jurat, format per Lluís Morral, Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos i Silvia Sesé l’han seleccionat i premiat entre 680 obres.
Descrita com a novel·la total, fosca i enlluernadora per Pontón, i seguidora de “La gran novel·la llatinoamericana” companya de Rayuela, Paradiso, Cien años de soledad o 2666 per part de Villalobos.
Sinopsi
‘L'herència, el desig de perviure, la paternitat, l'horror, l'íntim i el polític. Una novel·la lliure i agosarada, encisadora i genial. Un pare i un fill travessen l'Argentina per carretera, des de Buenos Aires cap a les cascades d'Iguazú, a la frontera nord amb el Brasil. Són els anys de la junta militar, hi ha controls de soldats armats i tensió en l'ambient. El fill es diu Gaspar i el pare tracta de protegir-lo de la destinació que li ha estat assignada. La mare va morir en circumstàncies poc clares, en un accident que potser no ho va ser. Com el seu pare, Gaspar està cridat a ser un mèdium en una societat secreta, l'Ordre, que contacta amb la Foscor a la recerca de la vida eterna mitjançant atroços rituals.
En ells és vital disposar d'un mèdium, però el destí d'aquests éssers dotats de poders especials és cruel, perquè el seu desgast físic i mental és ràpid i implacable. Els orígens de l'Ordre, regida per la poderosa família de la mare de Gaspar, es remunten a segles enrere, quan el coneixement de la Foscor va arribar des del cor d'Àfrica a Anglaterra i des d'allà es va estendre fins a Argentina.
El lector trobarà en aquestes pàgines cases l'interior muta; passadissos que amaguen monstres inimaginables; rituals amb ferotges i extàtics sacrificis humans; aventures al Londres psicodèlic dels anys seixanta, on la mare de Gaspar conèixer a un jove cantant d'aire androgin anomenat David; parpelles humans convertits en fetitxes; enigmàtiques litúrgies sexuals; la relació entre pares i fills, amb la càrrega d'una herència atroç; i, de fons, la repressió de la dictadura militar, els desapareguts i, més endavant, la incerta arribada de la democràcia, els primers brots de la sida a Buenos Aires ... El terror sobrenatural s'entrecreua amb terrors molt reals en aquesta novel·la pertorbadora i enlluernadora, que consagra a Mariana Enriquez com una escriptora fonamental de les lletres llatinoamericanes de segle XXI.’
Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) és periodista, subeditora del suplement Radar del diari Página / 12 i docent. Ha escrit novel·les, relats de viatges, perfils i col·leccions de contes.
[Font : Editorial Anagrama]
Altres llibres seus a la biblioteca:
- Los peligros de fumar en la cama
- Las cosas que perdimos en el fuego
- La hermana menor : un retrato de Silvina Ocampo
- Chicos que vuelven
[Notícia] Fernández, Laura. Mariana Enriquez gana el Herralde con una novela “Monstruo”, a El País. 04.11.2019