Casa America Catalunya

Luis Martínez, llicenciat en Dret, és un dels grans coneixedors de la problemàtica de la seguretat pública a Guatemala, el principal problema del país tal com admet rotundament. Membre de l'Observatori de Justícia Penal i de l'Institut de Estudis Comparats en Ciències Penals de Guatemala, i de la Xarxa Centreamericana de Justícia i Seguretat, el brutal assassinat aquesta setmana, al seu país, de tres diputats salvadorencs del Parlament Centreamericà li ha sorprès a Barcelona participant en unes jornades de la Universitat Ramon Lull. Martínez manifesta en la següent entrevista les seves sospites que al darrere d'aquest crim –en què han estat detinguts quatre policies guatemalencs per la seva presumpta implicació en els fets- estan els vincles entre el narcotràfic i sectors de la política.L'assassinat dels tres diputats salvadorencs ha commocionat tothom... La zona de pas entre Guatemala i El Salvador sempre ha estat una regió de risc en termes de seguretat. L'orient de Guatemala és una regió blanca, de cultura occidental i amb una influència de l'ús d'armes molt forta i diferenta a la de l’Occident del país, on hi ha una integració social més desenvolupada a través de la cultura. Existeix molt el “sicariat”, bandes dedicades als assassinats per encàrrec, semblant al que passa a Colòmbia. Per allà transiten els caps de la màfia del tràfic de drogues. Per les seves característiques, és un crim planificat, on hi ha hagut la suficient fredor per cremar els cossos i no deixar empremtes. El ganxo per aïllar -los de la seva ruta hauria estat molt estratègic, probablement algú coneixia els seus moviments... Tinc la impressió que està relacionat amb el crim organitzat. I quan dic crim organitzat em refereixo a les relacions entre sectors de la política i del problema del narcotràfic. No crec que sigui la delinqüència comuna, ni tampoc un problema de caràcter polític encara que s'hagi esmentat la posibilitat d'una venjança perquè una de les víctimes és el fill del D’Aubuisson, conegut anticomunista a El Salvador, responsable de moltes violacions dels drets humans i amb moltes relacions amb l'extrema dreta a Guatemala. Crec que és més un problema de venjances d'un crim organitzat molt fort, amb grans relacions en sectors polítics i molt penetrat en les estructures de poder.Han detingut diversos policies per la seva presumpta implicació en els fets...A Guatemala hi ha la il·lusió de tenir una policia nacional civil i no és així: el que hi ha és un reciclatge d'antics membres de la policia en un procés de militarització. Els exèrcits a Guatemala i El Salvador han estat assenyalats per la seva capacitat de poder i d'informació, i la vinculació amb el narcotràfic d'alguns dels seus membres. Gent assenyalada per les seves violacions contra els drets humans que en aquesta estratègia de reciclatge es van conformar amb tenir forts lligams amb el narcotràfic. Aquest episodi pot servir d'esperó perquè els països de la zona es posin mans a l'obra per tallar els greus problemes de seguretat nacional que pateixen?Hi ha una política hipòcrita i molt superficial d'enfrontament al crim organitzat per part d'Estats Units, que manté molta influència a la regió però que no ha fet el que devia si de veritat vol enfrontar-se al narcotràfic per enfortir la institucionalitat de la justícia. Haurien de reflexionar sobre les seves estratègies perquè suposen una influència molt directa. Les policies a Guatemala i El Salvador es van organitzar a la carrera, fruit d'una mala decisió de la política de transició cap als Acords de Pau. A Guatemala, almenys, s'han de duplicar els recursos destinats a la policia i reflexionar clarament sobre la creació d'una policia d'investigació nacional independent de la policia nacional civil, amb policia llicenciats en Dret i formats per a la investigació criminal. No es pot seguir apostant per una policia que faci de tot i més a Guatemala, on el director de la policia pot ser qualsevol i on ser policia no és una carrera i no suposa un procés de professionalització fort. Hi ha hagut molta timidesa quant a l'enfortiment de la policia.Si a tot això li afegim les “maras”, sembla clar que la seguretat pública és el principal problema a la zona...Absolutament. El problema de les maras o colles juvenils no es va construir a Guatemala: és importat d'Estats Units, construït sota les conseqüències de la guerra i els processos d'immigració política i econòmica i producte de la marginació econòmica i ètnica dels Estats Units amb els joves llatinoamericans que han estat expulsats. Aquesta marginació els va recloure en guetos on van crear les colles a semblança de les que ja existien a Nova York, formades per negres des dels anys 50 als quals després es van unir porto-riquenys. L'expulsió dels països d'origen i la reexpulsió del país receptor, però ja amb una cultura de marginació nord-americana, donen lloc a la Mara 18 i la Mara Salvatrucha. Les confrontacions entre totes dues han dut conseqüències molt serioses a Guatemala i de fet està creixent una segona generació de maras. S'estima que avui dia a Guatemala hi ha 6.000 menors d'edat que viuen al carrer.La premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, optarà a la presidència de Guatemala. Què li sembla?Rigoberta Menchú ha mogut el muntatge polític. Ha posat una nova peça a l'escenari, els marginats, perquè és dona i indígena, a més de premi Nobel de la Pau. Reflecteix l'esperança de construir un projecte, on no només està Rigoberta. Hi ha un partit polític, Encuentro por Guatemala, que privilegia la participació de les dones, indígenes i joves. I també està Winac, com a representació d'intel·lectuals i indígenes. És tot un moviment social que cal acomodar en un projecte polític seriós, de governabilitat, concret, amb un equip de treball... I el que significa dins del muntatge polític és que l'extrema dreta ha quedat marginada per la seva fragmentació i per la seva ineficàcia en tres governs de democràcia. Sí hi ha un centre dreta representat per Colón, que molt probablement lluitarà a la segona volta per la presidència amb Rigoberta, que reflecteix al centreesquerra i a les tendències de l'Amèrica Llatina respecte al desencant amb el neoliberalisme i a un creixement econòmic sense benefici social. I això és el que és en joc perquè Guatemala és un país molt ric on pocs tenen molt i molts no tenen res.Creu que estem davant un moment històric?La nostra revolució de 1944-1954 va ser derrotada per la CIA i les grans empreses internacionals a través d'una visió “maccarthysta” i anticomunista que va deixar la inèrcia de tota una guerra de 36 anys. I des d'aleshores no havíem contemplat a Guatemala la presència d'un centreesquerra i un centredreta amb possibilitats de guanyar. L'oligarquia guatemalenca s 'ha mantingut fins ara en el poder aliada amb un sector de l'Exèrcit responsable de violacions dels drets humans que ara té en el general Otto Pérez Molina l'herència de Ríos Montt, és a dir, l'herència del feixisme i del encomendero oligàrquic.