En el marc de la III Setmana de l’Humor Llatinoamericà, el cantant, actor i escriptor argentí Luis Pescetti i el director de cinema i escriptor David Trueba han debatut llargament sobre l’humor en les relacions entre pares i fills. En un auditori ple de gom a gom, Pescetti i Trueba han mantingut un diàleg ple de complicitat, somriures i cançons.
25/11/2011 / Casa Amèrica Catalunya
Pescetti: “L’humor és com un massatge: cal tocar el que més mal fa”
Pescetti, un referent per als nens i nenes de Llatinoamèrica, ha explicat que va començar a escriure cançons per fer riure els joves, en una etapa en què feia música terapèutica. I per arribar als nens –i als pares- Pescetti ha utilitzat l’humor a través d'una comunicació “intel•ligent”, en paraules de Trueba.
Trueba va conèixer Pescetti per casualitat, quan passejava per Rosario (Argentina) i va entrar una botiga de discos. A la secció infantil, que “no acostumo a freqüentar” ha dit, li va cridar l’atenció el cd titulat “Qué público de porqueria” i li va agradar tant que avui l’autor argentí és un dels seus “ídols”.
Pescetti, guanyador del Premi Grammy 2010 al millor disc infantil, ha escrit peces famoses com “Yo leí Harry Potter y me gustó”, “Me toca ser varón”, “Me va a nacer un hermanito” o bé “Échele leche al café”. La gran majoria amb enormes dosis d’humor, un humor que Pescetti compara amb els massatges, perquè “cal acabar tocant el que més mal fa” a les persones, per “aconseguir que baixi la tensió”.
Pel director de la pel•lícula “Soldados de Salamina”, la part més dèbil de les cançons de Pescetti són “els pares”, ja que el cantautor argentí fins i tot va escriure una cançó per ensenyar als nens com es fa el xantatge emocional. “Intento dramatitzar les situacions, sense corregir-les”, ha conclòs Pescetti.
El debat ha estat precedit per la segona entrega de “Clownconferències”, espectacle del músic i actor argentí Mila Von Chobiak. En aquesta ocasió ha abordat la transformació de Barcelona, on hi resideix des de principis de segle. L’actuació s’ha tancat amb una llarga ovació del públic.
