Casa America Catalunya

Com assenyala la pròpia autora: "A mi literàriament sempre em van agradar moltíssim les escriptores dones. I potser no tant perquè m'hi identifiqués. A les escriptores se les sol pensar a partir de les escriptores del mercat dels últims anys: Isabel Allende i la seva prole, que estan molt preocupades per la llar, l'erotisme del menjar; però això és un fenòmen del mercat, no és la literatura femenina real. Quan jo llegeixo literatura femenina real des d'Emily Brönte fins Virginia Woolf, Katherine Mansfield o Carson McCullers són totes perverses. Totes parlen de coses summament fosques, tenen una relació amb la sexualitat i amb el cos que és brutal, cruel, en alguns casos. Sempre em va agradar llegir-les per això, més enllà que fossin dones. I em va cridar moltíssim l'atenció que estigui instal·lat en l'imaginari col·lectiu que la literatura femenina és amable, quan la majoria de les escriptores són ferotges".

Activitat organitzada amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i l'editorial Anagrama.

Mariana Enríquez neix el 1973 a Buenos Aires, Argentina. Llicenciada en Periodisme i Comunicació Social per la Universitat Nacional de la Plata (UNLP). És subdirectora del suplement Radar del diari Página/12 i docent d'Especialització en Periodisme Cultural de la UNLP.

Autora de les novel·les Bajar es lo peor (1995, 2013), Cómo desaparecer completamente (2004) y Este es el mar (2017); dels llibres de relats Las cosas que perdimos en el fuego (2016) i Los peligros de fumar en la cama (2009, 2017); de la novel·la curta Chicos que vuelven (2010); del llibre de viatges Alguien camina sobre tu tumba. Mis viajes a cementerios (2013), i de l'assaig La hermana menor. Un retrato de Silvina Ocampo (2014, 2019).

Crèdit foto: Vito Rivelli