Casa Amèrica Catalunya. Fins divendres 16 desembre
'Mi tío no se llama Sam'. Estats Units a la gràfica cubana
L'Oncle Sam amb les mans tallades, el cap de l'Estàtua de la Llibertat clavada en una baioneta, o una galleda d'escombraries amb els colors de la bandera nord-americana són algunes de les cridaneres imatges que recull Mi tío no se llama Sam i amb les quals la propaganda cubana ha representat als Estats Units en les darreres dècades.
Des que Fidel Castro va arribar al poder fa més de 57 anys, centenars de tanques i cartells han fet referència a l'enemic de la seva revolució: el govern nord-americà, amb el seu poder militar, i la CIA al seu servei.
Mi tío no se llama Sam reuneix per primer cop una seixantena d'aquestes obres --peces icòniques malgrat el seu caràcter efímer-- en un recorregut visual pel discurs gràfic que la propaganda cubana ha utilitzat per parlar dels diferents temes i episodis que des del 1959 han marcat la relació entre els Estats Units i Cuba. Una relació que tot just ha iniciat una nova etapa amb la històrica visita a l’illa del president nord-americà Barack Obama.
Mi tío no se llama Sam. Estats Units a la gràfica cubana es podrà visitar a Casa Amèrica Catalunya fins a finals d’any.
Llibre catàleg
Així mateix, aquest dimarts 24 de maig, en la inauguració de l’exposició Mi tío no se llama Sam. Els Estats Units a la gràfica cubana, es podrà adquirir el llibre catàleg de la mostra, amb textos del seu comissari, Alfons González, i amb reproduccions d’un centenar d’imatges --les exhibides a Casa Amèrica Catalunya i moltes altres més-- que reflecteixen els darrers 57 anys de relacions entre Cuba i el seu veí nord-americà.
El llibre catàleg Mi tío no se llama Sam. Els Estats Units a la gràfica cubana està editat per Editorial RM.
Cronologia
Aquest cop els 'mambises' sí van entrar a Santiago: Després de la victòria de la Revolució cubana, s'inicien d'immediat les hostilitats amb els EUA amb episodis com la frustrada invasió de la platja Girón o la crisi dels mísils d'octubre del 1962.
Combatent l'enemic: Als anys 70 es consolida la retòrica de la confrontació amb els EUA. L'atemptat contra un avió cubà, amb 73 morts, i la guerra del Vietnam abanderen aquesta etapa de la gràfica cubana.
Que marxin!: La dècada dels 80 ve marcada per la crisi de Mariel, l'èxode als EUA de més de 120 mil cubans. La presidència de Ronald Reagan i la invasió de la illa de Granada augmenta encara més la tensió entre Cuba i el vei nord-americà.
Amb aquest poble no es juga. Els 90 són els anys del període especial. Les restriccions i la carestia assetgen Cuba amb l'agreujament del bloqueig (Llei Helms Burton) i el desmoronament del gran aliat, la Unió Soviètica.
La llibertat no es pot bloquejar. Desprès dels casos del nen Elián i dels 5 agents cubans empresonats als EUA, el desgel s'iniciarà amb l'arribada d'Obama a la Casa Blanca. Des d'aleshores, les consignes cubanes es limitaran al bloqueig.
