“La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado” dóna a entendre el dolor i com un ésser humà pot sobreviure després de veure els seus familiars massacrats o desapareguts”, ha afirmat l'autor del llibre, el fotògraf Miquel Dewever-Plana, en el transcurs de la presentació d'aquest treball celebrada a Casa Amèrica Catalunya. Al costat de Dewever-Plana, han intervingut a l'acte Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya; Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision ; Leopoldo Blume, editor; Carlos Jiménez Villarejo, jurista, i Silvia Villacorta, exiliada política guatemalenca. 5.000 d'aquests llibres, que contenen un registre fotogràfic de les exhumacions de víctimes del genocidi així com testimonis de damnificats, es repartiran de manera gratuïta entre les comunitats maies de Guatemala gràcies al suport al projecte de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de Casa Amèrica Catalunya. (A la imatge, Carlos Jiménez Villarejo, i en segon pla, Miquel Dewever-Plana)
Multitudinària i emocionant presentació de “La verdad bajo la tierra”, un esfereïdor llibre sobre el genocidi del poble maia a Guatemala
“La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado” dóna a entendre el dolor i com un ésser humà pot sobreviure després de veure els seus familiars massacrats o desapareguts”, ha afirmat l'autor del llibre, el fotògraf Miquel Dewever-Plana, en el transcurs de la presentació d'aquest treball celebrada a Casa Amèrica Catalunya. Al costat de Dewever-Plana, han intervingut a l'acte Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya; Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision ; Leopoldo Blume, editor; Carlos Jiménez Villarejo, jurista, i Silvia Villacorta, exiliada política guatemalenca. 5.000 d'aquests llibres, que contenen un registre fotogràfic de les exhumacions de víctimes del genocidi així com testimonis de damnificats, es repartiran de manera gratuïta entre les comunitats maies de Guatemala gràcies al suport al projecte de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de Casa Amèrica Catalunya.
Dewever-Plana ha explicat que es va proposar aquesta ingent tasca a l’any 1995 després d'una topada amb el general Efraín Ríos Montt, expresident de Guatemala i assenyalat unànimement com un dels principals responsables del genocidi del poble maia amb més de 200.000 morts o desapareguts en els anys 80 del segle passat. “A Ríos Montt, un dels pitjors botxins del continent, no li va agradar una pregunta que com a periodista li vaig efectuar, i em va amenaçar. Va ser llavors quan em vaig prometre comptar el que havia fet”. I amb un tímid somriure, ha afegit: “he complert el que m'havia promès”.Impunitat“La verdad bajo la tierra” és un document que ens deixa emocionats, impressionats i aterrits en tant que expressió del terror imposat per una Dictadura militar que no només eliminava drets sinó que tenia com a objectiu acabar amb el poble maia”, ha terciat l'exfiscal anticorrupció espanyol, Carlos Jiménez Villarejo, qui ha lamentat que “la justícia guatemalenca estigui al servei de la impunitat d'aquests criminals”. En aquest sentit, el prestigiós jurista ha reclamat que “la resposta no sigui mai la passivitat” i ha alabat la insistència de la premi Nobel de la Pau guatemalenca Rigoberta Menchú en la seva lluita per investigar aquests crims contra la humanitat.Leopoldo Blume, editor de “La verdad bajo la tierra”, ha apuntat que la publicació del llibre coincideix amb el desè aniversari de la firma dels Acords de Pau a Guatemala. “Allò no va ser una guerra i sí un genocidi. Va ser una lluita desigual ja que el 93% de les 667 massacres i matances comptabilitzades van ser a càrrec de l'estat i només el 3% pels grups guerrillers”, ha precisat. Blume ha recordat que, en relació amb aquests tràgics fets, a Guatemala només una persona ha estat condemnada. Llum i silenciEn aquest context, Jiménez Villarejo ha qualificat de “llum per al poble maia” la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de setembre de 2005 que “admet que aquests fets han de ser investigats en aplicació de la justícia universal”. Per al jurista, la decisió corregeix la “actitud covard i tèbia” d'anteriors resolucions del Tribunal Suprem que limitaven les investigacions a l'episodi de l'assalt a l'Ambaixada espanyola a Guatemala al 1980.Per a Miquel Dewever-Plana, el genocidi de Guatemala va ser silenciat perquè les seves víctimes “no eren intel·lectuals o estudiants sinó maies i camperols”. El fotògraf ha explicat que al principi “per por, ningú volia parlar-ne”, però que un cop trencat el gel “havia cues de gent per donar el seu testimoni, per desfogar-se”. I ha afegit: “les víctimes, els seus familiars, els seus amics em demanaven: faci que el món sàpiga el que hem viscut i sofert”.
