Aquest dimecres ha tingut lloc la segona xerrada del cicle "Ciutats contra la desigualtat", organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT. El cicle inclou tres xerrades per parlar d'àmbits cabdals per transformar les ciutats en indrets més habitables, justos i sostenibles: l'accés a un habitatge digne, la salut dels ciutadans i la millora de la seguretat pública. En aquesta ocasió i per parlar sobre "Salut en espais urbans", s'ha comptat amb la participació de l'uruguaià Sebastián Figuerón, empresari responsable amb certificació B-Corp, que treballa en la producció industrial i biològica d'aliments i, paral·lelament, en la millora de l'entorn ambiental, i Pere Alzina i Bilbeny, llicenciat en Biologia, que treballa com a consultor ambiental fent diagnòstics i plans d'acció sobre biodiversitat, residus i contaminació de l'aire i de l'aigua.
04/05/2023 / Casa Amèrica Catalunya
"Si no podem canviar el clima, haurem de canviar el model de producció"
Sebastián Figuerón ha començat explicant l'aposta de la seva empresa por produir vegetals hidropònics, en concret enciams, de més qualitat i de forma més eficient i sostenible que amb l'horticultura tradicional, i a més amb cicles de producció més curts. Aquesta producció també incorpora una vessant social en prioritzar la contractació de dones, un grup sovint exclòs del mercat laboral, atès que entre el 70 i 75% dels treballadors de l'empresa són dones. Així mateix, la certificació B-Corp que ostenta l'empresa l'acredita com una de les 4.000 empreses del món considerades "les millors empreses per al món". Una certificació que considera el triple impacte a nivell econòmic, social i ambiental, amb un compromís envers la sostenibilitat del planeta, l'aposta per la igualtat de gènere i el foment de la capacitació de las persones que l'habiten.
L'uruguaià s'ha referit a la necessitat de canviar el model de producció. Segons ell, "els aliments no falten, però falla la distribució", i ha afegit que cal apuntar cap a la producció en nous territoris, "perquè si el clima no es pot canviar, caldrà canviar el model de producció". Figuerón ha assenyalat que l'ús de pesticides i substàncies nocives per contrarestar els problemes dels terrenys productius va en contra de la salut humana i cal anar cap a altres solucions fitosanitàries acceptables tant per la a salut com per a la sostenibilitat del planeta.
Seguidament, Pere Alzina ha passat a fer una diagnosi ambiental de Barcelona. Es tracta d'una "ciutat dual", amb un 81 % de zona urbanitzada, entre un 11 i 12% de bosc, amb el pulmó de Collserola bàsicament, amb alguna zona verda més i una zona agrícola pràcticament inexistent. Un dels principals problemes és la densitat de població, amb 16.000 habitants/km2,, un percentatge molt superior a ciutats com Nova York, que té uns 11.000 habitants/km2.. Un altre dels aspectes negatius pel que fa a la salut de la ciutat, el què Alzina anomena "forat negre", és la gestió dels residus, atès que hi ha hagut un increment en la generació de residus del 94% en 20 anys. En aquest sentit, ha assenyalat que Barcelona està per sota del 50% dels objectius marcats per la Unió Europa.
En contrapartida, Alzina ha apuntat com a elements positius i en clar procés de millora, malgrat que calgui seguir treballant-hi, la gestió de l'aigua i la qualitat de l'aire. Barcelona ha reduït el consum d'aigua un 21% en els últims anys, i ha creat dipòsits d'aigües pluvials per frenar "els rius de les rambles" i aprofitar l'aigua per al reg. Si això s'hagués fet a tot Catalunya, estaríem en una situació menys problemàtica que l'actual, segons el ponent. Pel que fa a la qualitat de l'aire, Alzina ha assenyalat que és un problema inherent a totes les grans ciutats, i malgrat que la situació a Barcelona no és òptima, no és tan dolenta com alguns cops es vol fer creure.
El cicle "Ciutats contra la desigualtat" continuarà amb una darrera xerrada sobre seguretat pública el proper mes de juny. L'objectiu d'aquestes xerrades és reflexionar sobre el fet que, en un moment en què la majoria de la població mundial viu a les ciutats, els centres urbans han esdevingut sovint una font de malestar, de conflicte i de solitud per a moltes persones. Les ciutats han d'evolucionar si es vol que siguin més acollidores per als seus habitants, tot millorant la seva salut física i mental i, de retruc, les relacions socials. Tant el sector públic com el privat i el tercer sector poden ser decisius en el camí cap a unes metròpolis més amables.
