NO MAS!
Selecció d'obres de l'artista dominicana Yolanda Naranjo, que reuneix diverses creacions realitzades sobre diversos suports, i que tracten el tema de la violència –una constant en la seva trajectòria artística– i més específicament denuncien rotundament la violència contra la dona.
“Jo sóc agressiva, el meu llenguatge és agressiu. Això és el que hi ha, no t'ho posaré bonic”, adverteix l'artista, qui ha desenvolupat la seva carrera entre la seva Santo Domingo natal, Nova York (EUA), San Juan (Puerto Rico) i Atenes (Grècia), on resideix en l'actualitat.
L'experimentació és una de les característiques del procés creatiu de Yolanda Naranjo, que treballa formalment des del dibuix per aplicar-lo en forma de gravat sobre plàstics, teles i altres fibres naturals i sintètiques. Utilitzant materials translúcids i emprant il·luminacions diverses, el traçat en superfície és projectat a l'espai expositiu generant inquietants ambients plàstics.
NO MAS!, l'obra que dóna nom a l'exposició, fa referència directa a la violència i defineix el conjunt de la mostra. Es compon per 165 peces de làtex de color ambre que formen l'expressió "NO MAS!". Cadascuna de les peces, amb relleus en miniatura, presenta una escena de violència.
En contrapunt a NO MAS!, la composició SALUT! està formada per un mosaic de petites peces de resina de polièster, amb la sang com protagonista. La ironia implícita en el joc de paraules i en el missatge subjacent és una altra de les característiques de l'obra de Naranjo.
L'obra LA DOCENA crea un altre gran ambient format per un conjunt de 12 torsos de fibra de vidre il·luminats des de l'interior, sobre els quals llueixen gravats de figures humanes. Realitzada l'any 2000, l'obra pretén denunciar el tràfic de dones i els abusos sobre el cos femení.
Transformant un vestit d'època, la més recent SENSE TÍTOL (2008) evoca els valors conservadors que identifiquen “dona” i “maternitat”, convertint-la en una relació opressiva, malaltissa i retrògrada. Segons l'artista, els nens representats en aquesta obra –minúsculs, vulnerables– no deixen de ser víctimes de la mateixa violència generada sobre aquests valors.
La sèrie de 30 dibuixos creada per a l'ocasió marca el recorregut ideològic de la mostra. Les paraules “igualtat”, “dolor”, “poder” o “fam” acompanyen les esquemàtiques figures traçades en negre sobre la superfície plastificada, esquitxades per un carmí sempre present i acusador.
“En aquest cas, la meva obra s'està aplicant a la violència de gènere, però no és perquè jo cregui que l'home és el culpable de tot el que està passant: és més una qüestió d'éssers humans i en quins cabrons ens hem convertit tots, homes i dones.” Yolanda Naranjo té clar que el seu crit NO MAS! va en contra d'aquesta societat i de la violència quotidiana que genera: “S'ha convertit en una cosa tan natural que fins i tot la celebrem, no la reprimim en cap sentit, ans al contrari: si no l'utilitzes, ets un pendejo.”
