Reserveu data: el 7 de febrer marxem de viatge en l'espai i en el temps per recórrer expositivament les relacions entre les llibreries iberoamericanes: inaugurem ATLÁNTICAS. Una història de llibreries, llibres i llibretees. El projecte comissariat per l'escriptor i periodista Jorge Carrión estira el fil de la història de les llibreries iberoamericanes i els diàlegs transnacionals.
La inauguració anirà a càrrec de Maria Eugènia Gay, segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Fundació Casa Amèrica Catalunya, Santiago Herrero, director de Relacions Culturals i Científiques de l'AECID, Enrique Vargas, coordinador de l'Espai Cultural iberoamericà de la SEGIB, Jordi Carrión, escriptor i comissari, i Marta Nin, directora de Casa Amèrica Catalunya.
22/12/2023 / Casa Amèrica Catalunya
Nova exposició: 'ATLÁNTICAS. Una història de llibreries, llibres i llibreres'
Un mural cartogràfic visualitza la crònica d’aquesta història: les llibreries que van ser i les que segueixen vives i resilients. Com a exercici de crònica oral, la mostra inclou entrevistes en què diferents llibreters i llibreteres emblemàtiques d'Espanya i Amèrica Llatina parlen de la seva experiència laboral, vital i llibresca. ATLÁNTICAS es concep com un punt de partida que permeti investigar, narrar i fer visible –en els propers anys– la rellevància que han tingut les llibreteres, els llibreters i les llibreries a la cultura iberoamericana. Com a espais de memòria, com a nuclis de difusió i discussió de la literatura i el coneixement, com a centres polítics, com a arxius d'història oral i emocional, com a negocis i com a acadèmies, com a nodes d'una xarxa internacional, cosmopolita.
Amb ATLÁNTICAS. Una història de llibreries, llibres i llibreteres, Casa Amèrica Catalunya vol continuar posant el focus en la importància de l'ànima cultural de les ciutats iberoamericanes. Una història fascinant que encara no s'ha escrit en què ATLÁNTICAS vol ser el seu pròleg o el primer capítol. Una introducció a una cronologia que probablement comenci al segle XIV amb els Amoxcallis o Cases dels Llibres Pintats, edificis consagrats a l'arxiu de còdexs asteques, equivalent de les primeres biblioteques prehispàniques. Més tard, amb els llibreters d'origen jueu que van deixar Espanya per provar sort al Nou Món. Continua amb establiments fonamentals de la colònia i amb projectes centenaris que van néixer en nacions ja independents i que encara existeixen, com el de la llibreria del Col·legi de Buenos Aires –ara anomenada d'Àvila–, el de l'Inca de Lima o el de la llibreria Porrúa de Mèxic. Té protagonistes d'excepció a les llibreteres i llibreters republicans, molts d'ells també editors, que es van exiliar a Amèrica i hi van teixir aliances i sagues familiars; i arriba fins a la nostra època, amb llibreries ja històriques i de referència a les dues ribes, com la Proveedora Escolar de Oaxaca, les seus del Fondo de Cultura Económica a Mèxic, El Virrei de Lima, Metales Pesados de Santiago de Xile, la Rafael Alberti i Antonio Machado a Madrid, la Laie, La Central i Lata Peinada a Barcelona, Librerío de la Plata a Sabadell o la Librería Norte de Buenos Aires. Entre tantíssimes altres.
Ja el 2020, Casa Amèrica Catalunya va organitzar la Primera trobada de llibreters llatinoamericans de Barcelona, assenyalant com les llibreries han estat determinants a la llarga, sòlida i sostinguda tradició llibretera de Barcelona. Al llarg de dues sessions, llibreteres i llibreters llatinoamericans van dialogar sobre el seu ofici, reptes i alegries, sobre llibres i literatura, sobre l'art de crear comunitat i sobre el present d'aquests espais de trobada, diàleg i resistència.
El projecte ha comptat amb el suport de SEGIB y AECID.
