Quan el passat divendres 2 d'octubre, poc abans de les 7 de la tarda –hora europea–, van ser adjudicats a Rio de Janeiro els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, el president brasiler Luis Inazio Lula da Silva va ser simultàniament coronat com el segon ‘O Rei’ del seu país. Indiscutiblement, el primer de la dinastia és Edson Arantes do Nascimento, Pelé, per a molts el millor jugador de futbol de la història i sempre la cara amable d'un país fins ara prou turmentat per la seva impotència per afrontar com cal l'envergadura dels seus problemes socials, econòmics, polítics i mediambientals. Però amb Lula al timó, aquestes sensacions han canviat i sembla poc discutible que l'antic sindicalista mereixerà dins de no pas gaire temps, quan abandoni el poder en concloure el seu segon mandat, l'apel·latiu de millor estadista de la història del Brasil.
‘O Rei’ Lula
Qui ho anava a dir quan en els seus primers i accidentats anys d'exercici del poder, Lula va coquetejar amb la dimissió assetjat per una asfixiant successió d'escàndols al Govern i al seu Partit dels Treballadors!. En aquells moments tan durs, tan sols el propi Lula creia en Lula. Només algú com ell podia disposar dels recursos necessaris per resistir aquella descomunal tempesta. La seva trajectòria personal així ho ratifica: Lula da Silva és un ‘animal’ de la política, tenaç, perseverant, incansable. Així, invencible davant el desànim, va accedir a la presidència del Brasil després de diversos intents infructuosos i desatenent els consells gairebé unànimes del seu entorn, partidari de no insistir en una aventura que semblava impossible.A l'època Lula, el Brasil ha emergit com a indiscutible potència regional, atorgant la seva lletra inicial, la B, als anomenats països BRIC, les principals nacions en situació d’enlairament. Així, al costat de la R de Rússia, la I de l'Índia i la C de La Xina, el Brasil forma part d'un conglomerat que suma el 40 per cent de tota la superfície del planeta i que acumula el 65% del creixement mundial dels últims anys. A nivell intern, Lula ha reduït en 11 punts percentuals els índexs de pobresa i 4 milions de brasilers han abandonat l’abisme i s’han incorporat a la classe mitjana, de la qual ja en forma part més del 50% de la població del país. Però tampoc no cal oblidar que les polítiques socials i mediambientals del Govern de Lula han decebut a molts sectors progressistes, que les consideren tímides o massa submises als interessos de grans corporacions i terratinents. Aquesta desafecció podria facilitar l'ascens al poder de la dreta a les eleccions presidencials de l'any vinent. Una altra cosa seria que es pogués presentar de nou Lula, qui en coherència amb el prestigi adquirit, i a diferència d'altres distingits col·legues llatinoamericans, ha desistit d'aventures reformistes de la Constitució que possibilitessin un tercer mandat.Amb Lula, el Brasil és avui la novena economia del món i un exemple de que l'exercici del poder per part d'una esquerra moderada també és possible a l’Amèrica Llatina. El paper clau que juga avui dia Brasil com a fre de les ànsies expansionistes de l'esquerranisme populista de tall ‘chavista’ és especialment agraït a l’Occident. I, sobretot, pels Estats Units de Barack Obama, qui en aquesta nova etapa de relacions internacionals basades en el diàleg i la persuasió sembla haver trobat en Lula el seu aliat perfecte a la regió llatinoamericana. El rol adoptat pel Brasil en el que sembla resultarà una resolució pacífica de la crisi a Hondures arran del cop d'estat contra el president Zelaya és un nítid reflex d'aquest ascendent.Lula ha conduït al Brasil a l’organització dels dos esdeveniments de més impacte planetari: els Mundials de futbol del 2014, i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro dos anys després, el 2016. Per si algú en dubtava, el Brasil ja és un gran en el concert de les nacions gràcies al petit –només d'estatura– Luis Inazio Lula da Silva.
