Bolívar, fragments d’un somni, dirigida per Omar Porras, amb text del dramaturg William Ospina, promet ser un dels pilars del Festival Grec 2010. L’obra teatral, programada per al 28 i 29 de juny, va viure la seva presentació en la conversa que havien de mantenir Porras i Ospina a la nostra seu, truncada per l’absència de l’escriptor a causa de problemes d’última hora amb el seu vol. El va substituir de manera folgada el mateix director del Grec, Ricardo Szwarcer, qui desvetllà interioritats d’una iniciativa molt desitjada. Posar en escena al Libertador es va fer esperar.
28/06/2010 / Barcelona
Omar Porras despulla el mite de Bolívar a Casa América Catalunya abans de presentar la seva obra al Grec
Altre cop, la nostra sala va vessar d’espectadors. Fins dalt de tot de públic famolenc per conèixer detalls del muntatge. El prestigi de Porras i Ospina, cadascun en el sector, bé s’ho val. I també Bolívar, enmig del bicentenari de les Independències llatinoamericanes. Actuà com a moderador el periodista Xavier Graset i arrencà Porras amb un agraïment a Szwarcer per l’aposta realitzada. L’aliança entre ells es va gestar fa dos anys i fou l’actual director del Grec qui recordà que va ser, precisament, Casa Amèrica Catalunya qui els va posar en contacte. Arrel d’aquesta primera trobada, Bolívar quedà programat per al 2010. Porras ja l’enlairà a categoria de mite. Personatge molt més enllà del que és normal, ja característic en les feines del seu Teatrot Calandro, el que va crear a Ginebra. Al 92, començaren amb Faust. Més endavant, seguiren amb Dionisíac, el déu grec. No hi va faltar Dom Joan, versió Tirs de Molina, com tampoc d’immortal Dom Quixot. Fins arribar a Bolívar, mite a la Colòmbia natal dels creadors aplegats en aquesta conjura artística. Per a Omar, el Llibertador “s’ha convertit en una estàtua silenciosa i mentidera, tot i que personalment sempre m’ha resultat un somni crear una obra sobre ell. Ja en el 2000 vaig llegir el primer text d’opsina, encara que no el vaig arribar a conèixer fins sis anys després”. Confessà Porras que” no em vaig atrevir a proposar-li a Williams això de Simón Bolívar. Abans li donarem tombs i tombs a Gomboldat. Gràcies al bicentenari i a que es va sumar el ministeri de Cultura colombià, començaren els viatges pel país que havia deixat als 20 anys. Vaig reclutar músics i actors de diverses regions, alguns desconeguts, partirem de sons com el valentó, molt narratius, i va haver-hi bona química amb Ricardo”. Szwarcer defineix Bolívar, fragments d’un somni com “un espectacle molt potent, molt autèntic”, mentre Porras recalca que “el públic català assistirà a una obra d’hora i mitja que ha costat dos anys de feina”. Pel que fa a la figura de Simón Bolívar, Omar Porras el desfà deixant-lo convertit en “l’home de les dificultats, amb tres enemics bàsics: la natura, l’exèrcit espanyol i tots els seus compatriotes. Darrere d’això, existeix un home sensible amb un somni. No jutgem Bolívar. Al meu teatre, l’escenari pren la paraula i allò imprevisible s’incorpora a l’obra”.
