Reproduïm l’article “Operació Jaque a les FARC”, d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, publicat el divendres 4 de juliol a “El Periódico de Catalunya”. “L'única cosa important avui és que 15 éssers humans han recuperat la seva llibertat segrestada. Una gran notícia que comporta una injecció d'esperança per al conjunt d'una societat colombiana estigmatitzada per la violència. Hi haurà temps per saber molts altres detalls de l'espectacular operació militar, d'atendre versions matisades respecte a l'oficial, de llegir llibres i fins i tot de visionar pel·lícules sobre un rescat que certament resulta molt cinematogràfic.
07/07/2008 / Barcelona
“Operació Jaque” a les FARC”, per Antoni Traveria, director general de la Fundació Casa Amèrica Catalunya
L’anomenada Operació Jaque ha posat en evidència una vegada més l'extrema debilitat i ineficàcia amb què operen els dirigents guerrillers de les FARC i, al mateix temps, mostra la renovada capacitat estratègica de l'Exèrcit de Colòmbia, unida a l'èxit social i polític de gran abast del president Álvaro Uribe Vélez després de sis anys de govern.El rescat d'Ingrid Betancourt, combinat a més amb el de tres mercenaris d'origen nord-americà, suposa la pèrdua de les cartes de la pressió política més preades que mantenien els guerrillers i obre, sens dubte, una profunda crisi a l'interior de l'organització, amb un qüestionament segur del ja prou precari lideratge d'Alfonso Cano per part d'altres comandants que no desaprofitaran l'ocasió per intentar enderrocar el successor del recentment mort Pedro Antonio Marín, conegut pels seus àlies Manuel Marulanda o Tirofijo, el vell líder fundador a qui ningú gosava qüestionar.Ingrid Betancourt i els seus companys del dramàtic captiveri estan finalment lliures, a casa seva, amb la seva família, sense que aparentment s'hagi produït cap tipus de negociació ni cap cessió política, sense vessament de sang. Una operació neta amb detencions. Un descuit guerriller, un engany que no- més és possible quan es té una molt abundant informació fiable de l'enemic. Els sofisticats satèl·lits que apunten a la selva colombiana, la inestimable ajuda dels Estats Units, la infiltració d'informants en el mateix secretariat de les FARC o les contínues desercions han fet molt més vulnerables els fins fa poc temps il·localitzables campaments insurgents ubicats a l'espessa selva colombiana. Pot ser, després d'un cop d'enorme transcendència com aquest, ara sí, el principi de la fi de la guerrilla activa més antiga de l'Amèrica Llatina, però sense descartar que hi hagi accions de violència a la desesperada dels integrants més convençuts de la continuïtat del terror, amb represàlies per als més de 600 ostatges que encara continuen en poder seu.Una nova derrota militar per a les FARC, la més significativa i humiliant, que s'ha d'afegir als nombrosos cops d'envergadura rebuts durant l'últim any que projecten en el futur un triomf polític de gran magnitud del president Álvaro Uribe. Si els seus índexs d'acceptació s'acostaven dimarts al 70%, no cal acariciar una bola de vidre esotèrica per vaticinar una consolidació i un augment d'aquest percentatge de suport fins i tot amb les seves molt controvertides decisions. A més a més, l'èxit d'aquesta operació l'allibera de la pressió externa que exercien sobre ell presidents com Hugo Chávez, Daniel Ortega i Rafael Correa, o, en l'àmbit intern, la senadora d'oposició Piedad Córdoba, com a interlocutors que es considerava imprescindibles per aconseguir la llibertat d'Ingrid Betancourt.Álvaro Uribe no ha deixat mai de ser fidel al seu ideari polític. Dissident del Partit Liberal, economista graduat a Harvard, amb el seu pare assassinat per les FARC, en la seva primera campanya electoral, en els comicis presidencials del 26 de maig del 2002 anunciava amb vehemència: "Jo convenceré més colombians que el camí de la pau és el camí de l'autoritat, perquè els violents sentiran que hi ha un Estat fort que els frena". Les converses de pau del president conservador Andrés Pastrana havien fracassat estrepitosament el 20 de febrer --tres dies després es produïa el segrest d'Ingrid Betancourt-- i el llavors candidat Álvaro Uribe proposava la distribució entre un milió de colombians d'equips de comunicació connectats a les xarxes de les Forces Armades per transmetre informació. Abans, com a governador de l'industrial departament d'Antioquia, va impulsar la dècada dels anys 90 la creació de les anomenades forces Convivir, grups privats de civils armats que deien "autodefensar-se" de les agressions de les guerrilles, cosa que es va assimilar després per part dels seus crítics amb el naixement dels grups paramilitars, precisament denominats Autodefenses Unides de Colòmbia.El reelecte president té ara l'escenari net d'obstacles amb tots els triomfs a la mà per modificar la Constitució, si vol, i accedir així a un tercer mandat consecutiu en els comicis previstos per al 2010. Però també podria donar-se el cas, si decidís mantenir tal com està l'actual text constitucional, que no li permet una nova reelecció, que dos dels candidats a substituir-lo en la presidència fossin l'alliberada Ingrid Betancourt, opositora el 2002 d'Uribe, i l'actual ministre de Defensa, Juan Manuel Santos, artífex polític del pla de rescat de Betancourt, fill de l'editor durant 50 anys de l'influent diari liberal El Tiempo, Enrique Santos Castillo, i nét de qui va ser president de Colòmbia del 1938 al 1942, Eduardo Santos Montejo.
