Casa America Catalunya

Tot un referent en la lluita dels argentins per les llibertats i la democràcia, el periodista i escriptor Osvaldo Bayer (Santa Fe, Argentina, 1927) visita Barcelona convidat pel Consolat d'Argentina a la ciutat i per l’ ICCI/Casa Amèrica Catalunya amb motiu del 30 aniversari del cop d'estat militar que va submergir al país austral en un període marcat per l'horror. Bayer, infatigable en la seva batalla pels drets humans, abordarà la Dictadura i els “somnis de paradisos” i exposarà la seva visió actual sobre “La Patagonia rebelde”, el llibre i pel·lícula - de la qual n’és el guionista - que el va dur a l'exili al 1975.

Així, aquest divendres 20 de gener, a les 19:30 hores, en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Osvaldo Bayer oferirà la conferència “Memòria d'aquí i d'allà”. Una intervenció en la qual parlarà dels “cops militars, afusellaments, indis, gautxos, heroismes, anarquistes, gallecs, napolitans, catalans i somnis de paradisos”. A l'acte també participaran Anna Sallés, professora d'història i vídua de l'escriptor i periodista català Manuel Vázquez Montalbán, Cecilia Rossetto, actriu i responsable cultural del Consolat d'Argentina a Barcelona, i Antoni Traveria, director del ICCI/Casa Amèrica Catalunya.

Així mateix, el dilluns 23 de gener, a les 20:00 hores, Osvaldo Bayer presentarà la pel·lícula “La Patagonia rebelde”, que es projectarà a la seu de l’ ICCI/Casa Amèrica Catalunya. Es tracta d'un film catalogat per alguns de “definitivament imprescindible” i descrit com “una radiografia descarnada de la desigualtat humana” en tant que testimoni de la repressió i matança d'obrers a mans de l'Exèrcit argentí durant les vagues que van sacsejar a les comarques de la Patagònia al 1921. La pel·lícula, fruit de l'exhaustiva i monumental investigació d’Osvaldo Bayer, i que li va costar l'exili a Europa entre 1975 i 1983, està dirigida per Héctor Olivera, i interpretada per Federico Luppi, Héctor Alterio, Pepe Soriano i Luis Brandoni, entre d'altres.

Durant aquesta estada a Barcelona, Osvaldo Bayer també ha ofert una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona el dijous 19 de gener.

Osvaldo Bayer ha publicat mitja dotzena de llibres (“Severino Di Giovanni, el idealista de la violencia” (1970); “La Patagonia Rebelde” (“Los vengadores de la Patagonia trágica”, quatre toms 1972-76); “Los anarquistas expropiadores” (1974); “Radowitzky, ¿mártir o asesino?” (1974); “La Rosales, una tragedia argentina” (1974); “Exilio” (1984, en col·laboració amb el poeta Juan Gelman) i és el guionista de les pel·lícules “La Mafia” (1972); “La Patagonia Rebelde” (1974); “Todo es ausencia” (1983); “Cuarentena: exilio y regreso” (1984); “Juan, como si nada hubiera pasado” (1986); “La amiga” (1989); “Amor América” (1989); “Elizabeth” (1990); “El vindicador” (1991) y “Panteón Militar” (1992).

Sobre si mateix i els seus propòsits com historiador, Osvaldo Bayer diu que "pel que fa a la meva persona, em considero un cronista, un periodista històric si és possible el concepte. És un molt humil treball de desenterrar veritats guardades amb el forrellat dels interessos creats i exposar-los en un llenguatge clar, com el de l'home del carrer... M'he proposat no tenir pietat amb els despietats. La meva falta de pietat amb els assassins, amb els botxins que actuen des del poder es redueix a descobrir-los, deixar-los despullats davant la història i la societat i reivindicar d'alguna manera als de a sota, als humiliats i ofesos, als que en totes les èpoques van sortir al carrer a donar els seus crits de protesta i van ser massacrats, tractats com delinqüents, torturats, robats, tirats en alguna fossa comuna."