El valencià Paco Camarasa es passarà bona part del mes de febrer assegut enmig d’estudiosos i especialistes literaris. I segur que es trobarà a gust i ben feliç de ser-hi. Aquests dies, forma part del grup d’entesos de la novel·la negra que participen a la setmana “BCNegra”, i el divendres, 12, vindrà a Casa Amèrica Catalunya per moderar una taula rodona de luxe, dedicada a la ‘narcoliteratura’, que comptarà amb la participació de ‘primers espases’ del gènere com la catalana Lolita Bosch, el mexicà Élmer Mendoza i el colombià Sergio Álvarez. Per cinquè any consecutiu, la primera línia de la novel·la negra es troba a la capital catalana sota l’organització de l’Institut de Cultura. Amb aquest motiu, Paco Camarasa ha estat entrevistat a les pàgines de “El Periódico de Catalunya” http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=683665&idseccio_PK=1008 pel periodista Ernest Alós. Aquí trobareu les seves interessants reflexions sobre el gènere, gairebé un pròleg de les que podreu seguir d’aquí uns dies en directe a la seu de Casa Amèrica Catalunya.
Paco Camarasa, comissari de BCNegra, explica les claus de la moda pel gènere negre abans de parlar de ‘narcoliteratura’ a Casa Amèrica Catalunya
“Camarasa (València, 1950) va arribar a Barcelona el 1988. Les bombes que el Grupo Incontrolado Patriótico va posar a la seva llibreria Pablo Neruda «en els anys durs» (també va ser president del gremi de llibreters de València) no li van fer canviar de ciutat. «Qüestió d’amor», confessa. Va seguir Montse Claver, la fundadora de la llibreria Negra i Criminal, que regenten al carrer de la Sal de la Barceloneta. La seva llibreria és de les més conegudes i menys visitades de la ciutat.– BCNegra és una setmana, però procura evitar aquest nom.–La setmana és la de Gijón, des de fa 22 anys. I BCNegra comença a ser més d’una setmana.– Allà hi ha més presència al carrer. Ho troba a faltar?.– Nosaltres som més un festival literari a l’estil dels francesos. BCNegra té més presència de la iniciativa privada. Serveix per difondre nous autors, perquè els lectors ratifiquin l’entusiasme pels autors que ja han fet seus a través de la lectura, perquè les llibreries venguin més gènere negre... – Festival literari. Encara és necessari proclamar la dignitat del gènere?.– Al crear BCNegra volíem demostrar el nivell de qualitat dels autors del gènere i que hi havia un públic amagat que podia sortir de l’armari.– Missió complerta, oi?–Sobretot perquè ho diu el senyor Nielsen, el més influent a les cúpules editorials. – Per al llec en el sector, el senyor Nielsen és...– Un índex de vendes reals, setmana a setmana, en una mostra de llibreries. I diu que el 2009 el gènere que més s’ha venut és el negre.– I que el llibre més venut, i el segon, i el tercer, són de Stieg Larsson.– Però el boom no és només de Larsson, és del gènere. Fa 15 anys serien impensables les 27 edicions de Camilla Läckberg, els 100.000 exemplars del primer llibre d’Asa Larsson... – Com s’explica el fenomen de Stieg Larsson?– Són llibres de lectura fàcil però de temes difícils. Era un militant d’esquerres que denunciava la violència de gènere, el capitalisme especulatiu, i fins i tot un cert tipus de periodisme còmplice d’un cert capitalisme. Denunciava una certa modernitat sense criteri. Com a llibreter, no com a crític, la meva explicació és que Larsson era més periodista i militant que intel·lectual, escrivia des de l’estómac. Per això connecta més amb els lectors que amb els crítics o els seus col·legues.– I aquests col·legues atrauen també avui més lectors per...?– Perquè el gènere negre entreté, les formes de narrar fan que hi hagi possibilitat d’enganxar-se, tracta temes que ens preocupen molt, realitats a les quals el periodisme, i altres formes narratives, no poden arribar. El periodisme fa un treball excel·lent sobre el narcotràfic, sobre crims com els de Ciudad Juárez, sobre les màfies, però té obligacions legals i limitacions d’espai que la ficció pot esquivar. Mira el que ha passat amb Petra Reski: els advocats de la màfia són millors que els de les empreses periodístiques i ella ha hagut de ratllar en negre els noms de mafiosos que sortien citats en sumaris de la justícia italiana. Finalment, en un món en crisi, el gènere negre aporta preguntes. I una cosa que ens agrada. A vegades, sovint, guanyen els bons. Una cosa que a la realitat no succeeix.– Aquesta setmana, Asa Larsson ha desplaçat a les llistes Dan Brown.– Era un llibre esperat. La gent, en l’acte solitari del llegir, vol tenir la companyia d’un personatge. El personatge és bàsic en aquest gènere. Necessitem amics de paper, companys de viatge, esperar una cita amb ells. – Per als nous en el gènere que han arribat a través de Larsson, els recomanaria seguir per...- El poder del perro, de Don Winslow, la sèrie de Bernie Gunther, de Phillip Kerr, i l’islandès Arnaldur Indridason. Serien tres apostes segures.– Toca canviar de paisatge? O tenim fred escandinau per a estona?– Hi ha molts autors suecs perquè hi ha molts lectors suecs. I perquè ens descobreixen un país que per a nosaltres té un punt exòtic. La gent demana aquest exotisme, fer un viatge a través de la novel·la negra. Ara crec que Mèxic ha de donar encara un boom, és fascinant. A Cuba ha de venir una generació després de Padura. I segueixo creient que ha d’arribar més novel·la mediterrània.– Aquest any n’han portat poca.– Perquè en els últims sis mesos gairebé no s’ha traduït. Hauríem de prestar més atenció al polar francès, té molt bons narradors.– Aquest any li donen el premi Carvalho a Ian Rankin. Per protestar perquè hagi jubilat l’inspector Rebus?. – Sí, li demanarem que inventi alguna cosa i ens deixi Rebus. Però també l’hi donem perquè combina dues qüestions: Rebus és un gos de presa que batalla cercant la veritat com Carvalho i perquè el còmplice de John Rebus és una ciutat, Edimburg, com Barcelona ho era de Carvalho.
