Intenses 24 hores del pare Alejandro Solalinde a Barcelona amb motiu de la cinquena sessió del cicle Humanistes d'Amèrica de Casa Amèrica Catalunya. "L'ésser humà s'ha convertit en una mercaderia: no podem ser espectadors', va dir aquest activista mexicà, referent en la defensa dels drets dels migrants que creuen el seu país camí dels Estats Units.
16/11/2016 / Barcelona
Alejandro Solalinde, sacerdot i activista humanitari: "Vivim una exclusió terrible’
Acompanyat pel Pare Manel, Solalinde ha advertit, en la seva conferència Tots som migrants celebrada a la UPF Barcelona Shool of Managament, que "estem vivint una tragèdia, l’antihumanisme. I el més terrible és l'exclusió'.
Solalinde és director de l'alberg Hermanos en el camino, a Ciutat Ixtepec (Oaxaca), fundat el 2007 per proporcionar ajuda humanitària als migrants: alimentació, refugi i assistència mèdica i psicològica. Coneix a fons el drama que viuen aquestes persones i carrega contra la hipocresia dels Estats Units i Europa: "No pot ser que reconeguin els drets humans i no els drets dels migrants".
Aclaparat per la corrupció al seu país, també carrega contra la jerarquia eclesiàstica: "Els bisbes a Mèxic són tebis i covards. No pot ser que tenint el que tenim pensin que no passa res'.
Infatigable, Solalinde lluita contra l'eclipsi generat pel menyspreu de les autoritats polítiques i morals del seu país cap al gran drama de la migració. Per això assegura que el dia més feliç de la seva vida va ser quan va mobilitzar la caravana Pas a pas cap a la pau en demanda de l'esclariment de la desaparició d'un grup de 50 migrants. Va aconseguir que els governadors de Chiapas i Oaxaca els visitessin (això sí, van acudir en helicòpter) i "reconeguessin la dignitat dels migrants".
"No és gens romàntic ajudar els migrants, cal acceptar-los com són i no com voldríem que fossin", apunta aquest sacerdot de 71 anys d'edat, amenaçat de mort almenys en 6 ocasions, coaccionat i intimidat sense èxit per grups criminals que es lucren amb el tràfic de persones i d'òrgans humans.
"M'he sentit impotent davant de tanta tragèdia, tanta injustícia, tanta destrucció humana. És inexplicable que pugui aguantar tant amb els ensurts que he tingut'.
Però li queda corda per estona. Avui Solalinde ja va camí del Salvador a prosseguir amb la seva lluita, amb un missatge encoratjador: "Tots som nosaltres. Caminem cap a una ciutadania universal".
