Casa America Catalunya

Pasqual Maragall i Mira va néixer a Barcelona el 1941, tercer en una família de vuit germans, néts del poeta català Joan Maragall. Casat al 1965 amb Diana Garrigosa, té dues filles i un fill. Va militar activament al Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el moviment antifranquista d'esquerres Front d'Alliberament Popular (FLP). Va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i Econòmiques entre 1957 i 1964.Arran de les primeres eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, va dirigir conjuntament amb Narcís Serra la campanya del PSC a Barcelona, el partit més votat a les urnes, i el va representar a la comissió de control de l'Ajuntament, nomenada per les forces democràtiques abans de les primeres eleccions municipals.Al 1979 es va incorporar a la llista electoral del PSC en les primeres eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica. Primer, com a tinent d'alcalde de la Reforma Administrativa, va encapçalar la modernització de l'administració pública local i després, com a tinent d'alcalde d'Hisenda, el plantejament del nou sistema de finançament d'aquestes corporacions.
Va succeir Narcís Serra en el càrrec d'alcalde i en la presa de possessió declarava: "Sóc un modest barceloní que mai havia somiat amb l'honor d'una càrrega tan rellevant com la que avui m'heu posat sobre les espatlles. Ha recaigut sobre el meu, però us asseguro que tindré tota l 'ambició que implica seure en aquesta cadira. Estic preparat per tirar endavant l'empresa amb energia. Els que em coneixen des de fa temps ho saben". Al 1986 la capital catalana va ser elegida seu dels Jocs Olímpics de 1992 i des del primer moment, Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB'92). L'esdeveniment olímpic va significar un gran salt endavant, no només per a la ciutat de Barcelona sinó per a tot Catalunya i, en múltiples aspectes, va significar una mobilització de nombroses energies i un èxit social, esportiu i organitzatiu. Simultàniament, durant aquest període, va impulsar la Xarxa de ciutats Eurocities i la xarxa transfronterera C-6 (Tolosa, Montpeller, Saragossa, València, Palma i Barcelona). De 1991 a 1997 va ser president del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE). Va exercir com a vicepresident de la Unió Internacional d'Autoritats Locals (IULA) i president del Comitè de les Regions de la Unió Europea entre 1996 i 1998.
Al 1997, Pasqual Maragall va donar per acabada la seva etapa com a alcalde i va tornar a la docència universitària a Roma i a Nova York. Un any després, al 1998, es va reincorporar a la política activa i al 1999 va ser candidat del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidència de la Generalitat.Des de l'any 2000 és president del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Diputat al parlament de Catalunya entre 1988 i 1995, ho va tornar a ser al 1999 presidint el grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi.El 16 de desembre de 2003 va ser elegit president de la Generalitat pel Parlament de Catalunya i el 20 de desembre d'aquell any va prendre possessió del càrrec.