Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
26/10/2005 / Barcelona

Presentació del llibre “La casa imposible” de Consuelo Triviño

L’escriptora colombiana Consuelo Triviño ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el recull de contes “La casa imposible” acompanyada per la professores universitàries de literatura Helena Usandizaga i Anna Caballé.

L’escriptora colombiana Consuelo Triviño ha presentat a Casa Amèrica Catalunya el recull de contes “La casa imposible” acompanyada per la professores universitàries de literatura Helena Usandizaga i Anna Caballé.
La temàtica dels contes es centra en la fugida cap endavant a causa de la necessitat de trobar un abisme, un món imaginari potser que salvi els personatges de la normalitat. Els protagonistes de tots els contes busquen l’autenticitat i la plenitud que aconsegueixi allunyar-los dels límits socials imposats per la realitat
A l’acte, Usandizaga ha afirmat que els “contes atrauen perquè estan situats en el límit d’una normalitat banal i en la recerca de l’autenticitat, que es troba a l’abisme”. El primer conte, “Una va sola”, és el conte emblemàtic, ja que segons l’autora, Consuelo Triviño, es tracta d’una “declaració de principis. És l’origen de la meva pròpia escriptura. Té un to més o menys autobiogràfic”. Triviño ha subratllat que “el 80% dels contes estan situats a Bogotà”, ja que tot i que porta més de vint anys a Espanya, “Colòmbia és el meu país i és el que conec”. Un dels reptes amb el que es va haver d’enfrontar va ser l’idioma. No volia caure en un vocabulari peninsular, ja que tots els seus records provenen de Bogotà.
La professora Caballé ha ressaltat el to homogeni dels relats. Al seu parer, “aquest recull té una gran unitat d’estil i també de contingut”. Els personatges són la part central dels relats, que també podrien ser considerats monòlegs. Per Caballé, els protagonistes “podrien estar ubicats a qualsevol part del món, perquè això no és l’important, sinó l’atmosfera existencial que els envolta”.