Casa America Catalunya

Raúl Zurita (Xile, 1950) és considerat el poeta xilè de major repercussió mundial després de Pablo Neruda. L'any 2000 va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile.

Entre els seus llibres cal mencionar Purgatorio, Anteparaíso, El paraíso está vacío, Canto a su amor desaparecido, El amor de Chile, Canto de los ríos que se aman, La Vida Nueva i Zurita.

La seva obra està emmarcada per la dictadura militar d'Augusto Pinochet a Xile després del cop d'estat de l'11 de setembre del 1973. Militant comunista, va ser detingut, tancat i torturat en un dels cellers del vaixell de càrrega Maipo al costat de nombroses persones.

Zurita va pertànyer al grup CADA (Col·lectiu d'Accions d'Art), dins del que es coneix com a Escena d'Avançada. Considerat com un dels més radicals d'aquest grup, el poeta va realitzar diverses accions artístiques utilitzant el seu cos com a mitjà d'expressió, les quals pretenien integrar i ampliar de forma crítica i creativa les diferents concepcions de l'art i la vida.

"Quan Theodor Adorno va llançar a inicis del 1950 la polèmica i recordada màxima que després d'Auschwitz escriure poesia era un acte de barbàrie , potser no va preveure que una part important de les experiències poètiques posteriors la prendrien, no tant com una prohibició, sinó com un desafiament que convenia afrontar de forma urgent, i al voltant del qual oscil·lava la possibilitat de supervivència de la poesia i dels poetes.

Es podria dir que entre els poetes en llengua castellana va ser el xilè Raúl Zurita qui, potser com cap altre, va assumir la tasca de donar resposta a la provocació adorniana des de la mateixa poesia".

Franco Cagnini.

Acte amb la col·laboració d'Editorial Delirio.