Article d’Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, sobre la reelecció d’Evo Morales com a president de Bolívia. Publicat en l’edició d’avui dimarts 14 d’octubre a El Periódico de Catalunya: “Per si hi havia dubtes, els resultats obtinguts per Evo Morales certifiquen el lideratge polític i social adquirit des que va arribar al poder el 2006...
14/10/2014 / Barcelona
Reelecció sense rivals
Els seus adversaris així ho reconeixen davant unes dades que no admeten altres interpretacions. Fins i tot aconsegueix vèncer en el ric departament meridional de Santa Creu, la locomotora econòmica de Bolívia i epicentre de les tensions pel desafiament autonomista opositor del 2008. Ningú hauria pogut imaginar cinc anys enrere un triomf oficialista a la zona on es va forjar un intent de cop d'Estat contra el dirigent aymara.
Encara que resulti paradoxal, el progressiu pragmatisme d'Evo Morales l'ha portat a ocupar el centre de l'escena política desplaçant els seus rivals a un paper secundari, incapaços de formular alternatives renovadores.
Anys de creixement
Des del seu naixement el 1995, el Moviment al Socialisme (MAS) s'ha enfortit en cadascuna de les eleccions fins a arribar a la presidència el 2005 amb un 53 per cent dels vots. En pocs anys Bolívia ha viscut una profunda transformació que ha arribat a totes les classes socials, però especialment a les més desfavorides.
En cap altre moment de la història del país s'havia produït un creixement econòmic ininterromput durant vuit anys, amb índexs positius del 5 per cent, el mateix percentatge previst pel Fons Monetari Internacional per al 2015. L'auge de les matèries primeres, les vendes de hidrocarburs i minerals, en combinació amb una inflació menor sostinguda en el temps han generat una creixent inversió de l'Estat en polítiques socials.
El 2013 el deute públic de Bolívia es va situar per sota del 40 per cent del Producte Interior Brut, mentre que a Espanya arribava, el mateix any, al 94 per cent. El PIB per càpita va créixer dels 1010 als 2757 $ entre 2005 i 2013, amb una disminució de la pobresa, del 39 al 18 per cent.
La consolidada popularitat d'Evo Morales s'assenta en la capacitat per sumar a un projecte en contínua reinvenció a diferents sectors tradicionals que han viatjat seduïts des de l'oposició inicial al compromís de configuració d'un moviment de transformació amb àmplia presència en tots els racons del país. És així com s’hauria d’interpretar l'hegemonia resultant dels comicis de diumenge, més enllà de les positives dades econòmiques.
Dels nou departaments del país només el de Beni, al nord-est, oposa resistència al cicló Morales, per ara. Encara que aquest hauria de ser l'últim mandat que li permet la Constitució, ja hi ha qui propugna la continuïtat, modificant la Carta Magna per fer possible una nova re-reelecció d'aquí a cinc anys. Tota una temptació, no exempta de provocar una allau de crítiques".
