Si Joaquín Daniel i Mila Von Chobiak fossin supersticiosos com els toreros, no voldrien actuar en cap altra plaça que no fos Casa Amèrica Catalunya. La parella que forma el duet d’humor “Románticos Empedernidos” sembla una variant còmica de José Tomás i La Monumental, sense que se’ns enfadin els antitaurins: Cada cop que toregen amb nosaltres, surten a espatlles del respectable. O gairebé. Anit, ple fins a la bandera, com deien les cròniques taurines d’abans, a l’auditori de la nostra seu, per assistir al seu espectacle “Varie-té: Antologia de un fracaso sistemático”, títol que ja té la seva conya perquè amb nosaltres, els “Románticos” han establert un idil·li d’èxits constant, iniciat al Teatreneu durant la II Setmana de l’Humor Llatinoamericà i sostingut ara amb nota.Veure gag de "Románticos Empedernidos"a Casa Amèrica Catalunya: http://www.youtube.com/watch?v=ucAEf-NxGgE
“Románticos Empedernidos” continuen en ratxa d’èxits amb Casa Amèrica Catalunya
“Varie-té”, segons Daniel i Chobiak, vol repassar la trajectòria d’aquesta parella de sud-americans establerta a Barcelona que ha donat més tombs que el proverbial ventilador de la dita. Han passat per tot arreu i, conscients de la futilitat del món, se’n foten del mort i de qui el vetlla. Fan memòria de les seves experiències vitals i resulta que si, que la línia entre èxit i fracàs, aquests dos grans impostors, és fina com un paper de fumar. I gronxat en aquest paperet, el públic es peta a cleques, interactua amb els artistes i fa una estona de teràpia gratuïta del riure. Intentar viure del subsidi de l’atur a Alemanya sense haver-hi treballat mai, té mèrit. Com el té muntar-s’ho per fer de mossèn i escolanet i tirar de la beta de pencar un cop per setmana dient missa cavil·lant que, així, et dedicaràs la resta al ‘dolce far niente’. O que viuràs a Sevilla dedicat els matins a fer de futbolista i de nit, al ‘cante jondo’. Imaginació, segur que no els hi falta, per delit del seu públic, a la butxaca en tot moment i ja incondicional d’aquests “Empedreïts” que, com a garantia, convoquen fins i tot companys d’ofici com Godoy, anit entre els assistents a la seva ‘faena’ de traca i mocador. Rematada per cert, amb dos cops d’efecte. Vet aquí el primer: Repertori de cançons ben diverses, recreades davant l’esmaperduda audiència com a prova de fe, que famosos intèrprets els hi ha robat, emportant-se ells la fama i els calers i quedant-se Daniel i Von Chobiak, pobrets, amb un pam de nas. Això sí, sense un ral, però íntegres. Segon, encara més surrealista: A la vida s’ha d’arribar a la conclusió de que no existeix el fracàs si descobreixes el nostrat “pa amb tomaca”. Amb pa amb tomaca, la vida té un altre gust i sap infinitament millor. Punt i a cap. I dogma de fe. Infal·lible. Indiscutible. Per sort, no va caldre tallar ni orelles ni cua de ningú. Els més de 200 assistents a “Varie-té” que ens obligaren a col·locar el tòpic “No hi ha bitllets” marxaren cap a casa amb un somriure, els “Romàntics” encantats de la vida i la Casa, disposada a repetir l’experiència quan els toreros vulguin. Son molt bons, tenen un gran guió i l’improvisen encara millor, com els grans còmics, quan el públic els burxa.
