L'escriptor colombià Santiago Gamboa ha visitat Casa Amèrica Catalunya després de participar en el certamen BCNegra dedicat a la novel·la negra, gènere en el qual s'inscriu Será larga la noche, el seu darrer i aclamat llibre editat per Alfaguara. Autor de referència, amb ell hem parlat de la Colòmbia del post-conflicte armat i de la inquietant presència, també en el conjunt de l'Amèrica Llatina, de les esglésies evangèliques.
05/02/2020 / Barcelona
Santiago Gamboa, escriptor: 'Les esglésies evangèliques posen en risc les democràcies de l'Amèrica Llatina'
Tant li preocupa el fenomen de les esglésies evangèliques com per situar-les al centre de la trama de Será larga la noche?
--L'impacte de les esglésies evangèliques a Colòmbia i l’Amèrica Llatina és brutal. Em sembla una deriva que s'està convertint en un problema de seguretat nacional. Està posant en risc la democràcia en la mesura que s'estan portant quantitats enormes de milions de persones cap a un tipus de vot electoral dirigit des de la fe i, en molts casos, des del poc coneixement, i de vegades, des de la ignorància i la falta d'educació sobre que és la democràcia i els sistemes polítics. Estan portant la gent a votar en contra dels seus propis interessos i els pastors s'estan convertint en cacics electorals. Tot plegat em sembla gravíssim.
Quin paper juguen aquestes esglésies en la difícil consolidació de la pau a Colòmbia? Com veu el moment pel qual passa el seu país?
--Un dels enemics de la pau van ser les esglésies evangèliques, encara que no totes ja que un petit percentatge no s’hi va oposar. Però la gran majoria es va oposar a la pau fent-ne una certa retorsió i xantatge all govern de Juan Manuel Santos. Avui la pau ja està signada des de fa pràcticament 3 anys i s’està implementant. El problema és que el partit polític que és avui al govern neix en oposició al procés de pau. El president Iván Duque és el representant d'un govern que està en contra dels acords de pau. Gràcies a Déu, una sentència de la Cort Constitucional va protegir durant 15 anys el procés de pau i és intocable. Però el que sí poden fer, i és el que està fent el govern de Duque, és posar pals a les rodes, retardar tot allò que es pugui, fer que les coses es paralitzin, no prendre les decisions en el moment just perquè tot sigui més lent i intentar de vegades exasperar també a la contrapart, que és la guerrilla desmobilitzada, perquè també la guerrilla decideixi anar-se'n i no hi cregui més en la pau. És una situació delicada.
D'altra banda, hi ha els assassinats de líders socials, d'excombatents de les FARC, un clima de violència que d'alguna manera estava previst perquè Colòmbia és com un cos amb moltes malalties que va aconseguir curar-se de la més greu però les altres hi segueixen. L'enfrontament amb les FARC era terriblement irritant per a la vida quotidiana colombiana, però no era pas l'única manifestació de violència: les altres hi continuen.
En aquesta edició de BCNegra s'ha pogut comprovar l'auge de la novel·la negra llatinoamericana. ¿A què es degut?
--Jo crec que la literatura llatinoamericana que vol ser realista, que vol ser una crònica de la vida quotidiana dels països, acaba sent novel·la negra. No perquè moltes vegades sigui la intenció de l'autor sinó perquè la realitat és tremendament fosca, negra, sòrdida. Gairebé podríem parlar d'una mena de gènere anomenat novel·la negra involuntària. No és pas el meu cas. Será larga la noche la vaig fer amb tota la intenció que fos una novel·la negra perquè la novel·la negra és una manera d'escriure, de distribuir la informació, una manera de narrar i una distància molt bona per fer el que jo anomeno una fotografia d'una societat en un moment específic. Per a mi és perfecta en els seus materials i, a més, té com a còmplice la curiositat del lector. Si hom aconsegueix la curiositat del lector, pot explicar el que vulgui, els problemes que vulgui. El lector ho llegirà tot perquè vol saber què passa al final.
